ABANSD’ARA

Els escrits del cardenal Vidal i Barraquer

De Josep Benet (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) a Serra d’Or (X-1968). Fa vint dies, Joan Maria Pujals va presentar a Reus la reedició del llibre Vidal i Barraquer, cardenal de la pau, de Ramon Muntanyola (l’Espluga de Francolí, 1917 - Barcelona, 1973), una iniciativa del 150è aniversari de Francesc Vidal i Barraquer (Cambrils, 1868 - Friburg, 1943).

Hugh Thomas ha pogut escriure un voluminós llibre sobre la Guerra d’Espanya -probablement el més venut arreu del món sobre aquest tema-, en l’índex onomàstic del qual, on consten més d’un miler de noms, no apareix ni una sola vegada el del cardenal Vidal i Barraquer (em refereixo a l’edició francesa que en aquests moments tinc a mà). Aquest fet escandalós em sembla que és suficientment indicatiu de fins a quin punt ha arribat a ésser, d’estesa, la ignorància, i espès el silenci sobre la figura del Cardenal. Car qualsevol persona que s’hagi endinsat seriosament i amb afany d’objectivitat en l’estudi d’aquells esdeveniments tràgics, no hauria d’ignorar ni de silenciar la posició que el Cardenal va prendre -com a home d’Església- en aquella contesa i en els fets posteriors, fins a l’hora de la seva mort, a l’exili, l’any 1943. La posició del cardenal Vidal i Barraquer fou tan important que, sense conèixer-la, hom no pot arribar a comprendre en tot llur abast els esdeveniments de la Guerra d’Espanya, ni els posteriors. Ni, fins i tot, alguns d’avui. Sortosament, el silenci continuat no ha pogut ofegar la veritat. La memòria de la figura del Cardenal, a despit de tot, ha perdurat viva. I cada dia que passa, cada nou fet que la investigació històrica fa sorgir d’entre silencis i oblits, confirmen que el cardenal Vidal i Barraquer ha estat un dels homes de l’Església universal, d’aquest segle, més exemplars i més importants, i, alhora, una de les personalitats més il·lustres de la Catalunya contemporània. Home d’Església, només, mai home polític; independent sempre de tot poder temporal, bé que respectuós en tot moment amb l’autoritat civil; no bel·ligerant mai en la contesa fratricida, car era pastor de tot el seu poble; home de la pau i de la reconciliació, car fou fidel sempre a la seva divisa episcopal que era, precisament, el més alt precepte evangèlic: “estimeu-vos els uns als altres”. Avui, després del Concili Vaticà II, l’exemple i l’ensenyament del cardenal Vidal i Barraquer se’ns fan encara més vius i més presents. I actuals. Encara ens poden ésser guia en els difícils moments que vivim, i en un futur incert. Cal, doncs, que hom faci un esforç perquè la seva obra i la seva doctrina siguin conegudes en tota llur extraordinària dimensió. Cal, per tant, aplegar tots els seus escrits i tots els testimoniatges sobre la seva vida. [...]

Més continguts de