ABANS D'ARA
Opinió 13/01/2024

Estrena a Barcelona de l’òpera 'Carmen' (1881)

Peces històriques

Anònim
Tria del catedràtic emèrit de la UPF i membre de l'IEC
2 min
El Teatre Líric de Barcelona l'any 1881.

Dues notes anònimes de crítica a 'Diario de Barcelona' (3/5-VIII-1881) relatives a l’estrena a Espanya de l’òpera 'Carmen', de Georges Bizet (Paris, 1838-Bouigival, París, 1875). Traducció pròpia. El periodisme musical s’havia empobrit tècnicament a Catalunya durant el segle XIX si comparem aquestes peces rudimentàries amb l’articulisme especialitzat en la matèria que havia practicat Pau Piferrer quaranta anys abans. (Vegeu secció 'Abans d’ara' 27-V-2013/16-IV-2015/25-I-2018/22-X-2021). El Liceu encara té programades fins al pròxim dimecres 17 de gener cinc representacions de la 'Carmen' de Bizet. El Teatre Líric, auditori que va oferir aquesta òpera per primer cop a Barcelona el 2 d’agost de 1881, estava situat des d’aquell any fins al 1900 a l’actual cantonada Mallorca-Pau Claris dins els espais enjardinats dels Camps Elisis que limitaven amb el passeig de Gràcia. Aquell nou teatre, projectat per l’arquitecte Salvador Vinyals, era propietat del financer Evarist Arnús.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

3-VIII-1881. L’òpera còmica Carmen, que ahir a la nit es va posar en escena per primer cop en el Teatre Líric, va ser ben rebuda pel públic, que va aplaudir diverses vegades als artistes que van representar els papers principals, particularment a Mme. Galli-Marié [la mezzosoprano Célestine Galli-Marié (Paris, 1837-Niça, 1905), intèrpret en l’estrena absoluta de Carmen a París, el 1875], a Mme. Larochelle [?] i a M. Engel [el tenor, compositor i pedagog Pierre-Émile Engel (París, 1847-1927)], els quals van ser cridats a la llotja de prosceni. Ens caldrà assistir a una altra audició d’una òpera que, com la Carmen de Bizet, ens era desconeguda del tot, abans d’emetre un judici sobre la composició i l’execució de l’obra. 5-VIII-1881. La segona representació de la Carmen de Bizet va obtenir un èxit tant o més satisfactori que la primera. Els números més importants d’aquesta òpera van ser molt aplaudits, un bon èxit que es deu en gran part al talent que desplega Mme. Galli-Marié a la seva actuació en el paper de protagonista, dificilíssim per a una artista que no hagi nascut a Espanya. Aquesta cantant va compartir els aplaudiments amb el tenor M. Engel, que executa amb passió els dos finals dels actes tercer i quart. Ahir a la nit els artistes també van ser cridats diverses vegades a la llotja de prosceni. Una nova funció de Carmen que va concloure a dos quarts d’una de la nit perquè els intermedis van ser tan llargs com els de les nits anteriors. Aquest és un vici dels teatres estiuencs que avorreix el públic i causa perjudicis a les empreses, però que dubtem que tingui remei, perquè ha esdevingut crònic. 

stats