08/01/2021

L’expert número 19

3 min
Captura del moment en què Helena Garcia Melero conversava amb el doctor Pere Soler

Divendres a la tarda al Tot es mou parlaven de la carta que divuit científics han emès conjuntament demanant un tancament temporal de les escoles per evitar més contagis que empitjorin encara més les dades de la pandèmia. Per ampliar-ne els detalls incloïen les piulades d’Oriol Mitjà i d’un microbiòleg que havia obert un fil exitós a Twitter donant més motius perquè es posposi la tornada a les escoles. Un cop feta l’exposició, l’Helena Garcia Melero va demanar al seu convidat al plató quina opinió li mereixia aquella reclamació. El doctor Pere Soler, cap de Patologia Infecciosa del Servei de Pediatria de la Vall d’Hebron, va voler fer un aclariment inicial: “A veure, jo no tinc xarxes socials. Només és una decisió personal. Però no crec que les xarxes socials hagi de ser el fòrum on hàgim de discutir aquestes coses tenint en compte que nosaltres estem més acostumats a jugar amb la incertesa que la resta de població. [...] No sé si aquesta és la via més adequada. Un cop dit això, compartir i discutir evidències científiques sempre és bo per intentar millorar”. Ho va subratllar perquè era testimoni de la preocupació i desconcert que generava en les famílies els debats públics entre científics. Després d’aquesta introducció la presentadora li va preguntar pels arguments que exposaven en aquesta carta el grup d’experts i el doctor Pere Soler va voler precisar: “La major part de les dades que aporten són del Regne Unit. Al Regne Unit menys d’un deu per cent dels nens i adolescents porten mascareta. Són dades del mateix govern britànic. La resta no en porten”. I va recordar que a Catalunya, en canvi, hi havia dades pròpies basades en els protocols que s’estan exigint als centres docents del nostre país. “Quan tu no tens dades pròpies te’n vas a fora a buscar-les. I evidentment agafes les més potents i clares. Però quan tens dades pròpies no té sentit anar a buscar dades de llocs on et pots trobar variables que portin a la confusió”. També va recordar que l’OMS havia insistit que la soca britànica del coronavirus no era més contagiosa en els nens i que les dades del Regne Unit s’havien fet exclusivament sobre la canalla perquè els adults estaven tancats a casa. Era la veu de l’expert número 19.

Al marge dels arguments científics (que no és la raó d’aquest article), era interessant el que va dir inicialment sobre l’ús de les xarxes socials com a espai de debat científic i com es gestiona la comunicació de les investigacions al voltant de la pandèmia. Sempre apareixerà l’expert número 19, després el número 20 que rebatrà l’anterior i el 21 que contradirà el seu predecessor. El 22 i el 23 faran un fil a Twitter. I el 24 i 25 escriuran una altra carta. I, al final, molt soroll per no res amb unes discussions que cada vegada més s’allunyen de la divulgació. Més ego que voluntat de servei. Més bel·ligerància que pedagogia. I a veure qui té el fil més llarg. Els mitjans de comunicació i Twitter s’han convertit en una mena de camp de batalla entre experts que els espectadors observem amb desconcert.

stats