15/11/2020

Exposició Casas, per Alexandre de Riquer (1906)

2 min
Exposició Casas, per Alexandre de Riquer (1906)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe que en Ramon Casas és un pintor i un pintor serio, no hi ha ningú que en dubti. Fins els més entossudits i fixats en que l’art ha de ser un cromo fet a pols han hagut de fer-li acatament, ja sigui perquè poc a poc s’ha fet la llum, i les intel·ligències han evolucionat, ja perquè sense evolucionar s’han adonat de que tots aquells que saben de què se les heuen en matèria d’art respecten a en Casas com un mestre pintor; queda convingut que en Casas és un home que honra la terra catalana. I tant és així, que quan vinga l’hora i s’escrigui la història del nostre art, al parlar del present renaixement s’hi trobarà el lloc d’en Casas ben determinat, ben precís, amb tota la influència que el seu talent i els seus medis han tingut, [...] Dintre l’obra del nostre pintor, s’hi sent un devot d’en Degás, com s’hi endevina de seguida l’home que ha comprés meravellosament l’admirable cinisme d’en Forain, però ho ha comprés i ho ha personalitzat. La visió garbellada per son temperament, arriba a nosaltres amb tot el valor i tota la potència d’una originalitat de bona llei; aquells, li han servit de mestres, com si diguéssim, i el deixeble, a la seva hora, s’ha passat a mestre. Això, per lo que pertany a la majoria de lo que últimament s’ha exposat a can Parés; apart de això, hi tenim aquelles places de toros, tan justes de valoracions, tan ben sentides que sembla com si s’hi sentis la fetor especial de calitja i sang de cavall agrumollada, tan d’en Casas. La més gran, la de Madrid, resulta retallada, feta figura per figura, volent donar importància a tot i perdent el conjunt. ¡Què diferent de la processó de Santa Maria! Allà sí que el conjunt hi és reproduït de mà de mestre! Els anys que han passat d’un quadre a l’altre, són ben aprofitats i el progrés de l’artista ben determinat. Mes, amb en Casas succeeix una cosa més comú i natural de lo que molts es pensen. Entremig d’aquests dos quadres va produir la seva obra mestra, el ball en el Moulin de la Galette, el més formós de la present exposició, el més fermament executat. L’ambient de l’interior, les figures, el tablado, tot és real. El rengle de vidrieres escorces, les finestres del fons, i el sostre, especialment el sostre, són d’una potència verament excepcional. Aquest quadre és fet en un d’aquells moments en que en Casas va saber arreplegar-se a si mateix per donar-se compte de la pròpia força. Això que no podia comprendre tothom, ho va ben entendre el comprador, en Rusiñol, que també era un comprador excepcional i al que de passada hem de felicitar per posseir tan bones obres. [...] Fins avui en Casas ha fet obra de pintor, de gran pintor; penso que no seré mal profeta dient que aviat el veurem fent obra de gran pintor i d’artista. [...]

stats