12/2: Contracrònica

VAIG SER AL CONCERT d’homenatge a Ramon Muntaner a l’Hospitalet. L’acte té sobretot una crònica cultural (entusiasta): la reivindicació d’una obra sòlida, exigent i vigent. Les circumstàncies fan que sigui també possible, i fins i tot útil, una crònica política. Molts assistents -públic i músics- duien el llaç groc. Alguns dels textos cantats com a reivindicatius als anys setanta eren del tot actuals i el públic hi va respondre cridant “Llibertat presos polítics”. En aquest context, va intervenir Joan Manuel Serrat, l’endemà d’unes declaracions crítiques amb el Procés. Va ser rebut amb un aplaudiment carinyós, sense cap ombra de distància. Va cantar La plaça del Diamant a duo amb Gemma Humet, que duia el llaç groc. Es van abraçar i tothom els va aplaudir. I es van abraçar a l’escenari els que duien el llaç i els que no. La imatge serveix per desmentir els qui presenten la situació catalana com una mena de guerra civil. I presenta un país on hi ha gent que discrepa sobre les formes del procés sobiranista, però està unida per la defensa i la implicació amb la cultura catalana i comparteix una crítica de fons sobre la repressió de l’Estat. Sobre aquests fonaments, la immensa majoria del país està més recosida del que volen i diuen.