Felip VI i Lesmes lliuren despatxos
Com que l'actualitat, a més de trepidant, davalla procel·losa, potser no hem comentat prou la presència a Barcelona, aquest dilluns passat, del rei d'Espanya a l'acte dit de lliurament dels despatxos oficials, que ve a ser com la posada de llarg dels jutges acabats de llicenciar. Va ser un d'aquests actes en què la solemnitat es confon amb l'encartonament, i que hauria quedat molt millor (vull dir que hauria tingut el seu sentit exacte) si hagués anat acompanyat de riures enllaunats, aquells que encara ara es posen de fons en certs programes d'humor per incitar a riure els espectadors o els oients.
Quan Carlos Lesmes, president del mai renovable Consell General del Poder Judicial (CGPJ), dona les gràcies al rei per la seva assistència i afirma que això “honora les persones que servim la justícia a Espanya”, incloent-se ell mateix entre aquests servidors de la justícia, seria d'ídem que sonessin, al mateix temps, unes estentòries riallades. El mateix quan el monarca en persona pren la paraula i comença a elogiar els jutges com a exemple “d'independència i parcialitat” i subratlla que són “garants de la convivència”. Les institucions europees (tant el Consell d'Europa com la Comissió Europea) fa temps que denuncien les irregularitats en el funcionament de la justícia espanyola: mantenir els membres del susdit CGPJ que tenen el mandat caducat va directament contra la Constitució que ells prometen preservar i fer complir. Cal afegir-hi, a més, les reiterades denúncies d'organismes internacionals independents, com Amnistia Internacional o Human Rights Watch, sobre la parcialitat i la falta de credibilitat de la justícia espanyola, abonada a la persecució dels adversaris polítics del nacionalisme espanyol (independentistes catalans i altres sospitosos habituals). Justament a l'acte estava assegut, en un lloc destacat, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, que va estar al capdavant del judici del Procés, del qual es va afirmar amb insistència (sobretot des del govern d'Espanya, la Fiscalia i altres poders de l'Estat) que seria la prova fefaent de la qualitat democràtica d'Espanya. I, en efecte, ho va ser, almenys per a qui ho volgués veure.
Haurien convingut riures enllaunats, en fi, quan Felip VI va exhortar els nous jutges a complir la seva “missió constitucional a Catalunya”. A banda d'una frase ridícula, això vol dir seguir aplicant la justícia des dels mateixos posicionaments ideològics que ha adoptat el monarca mateix. Ell també en té una, de missió constitucional, definida a l'article 56 de la carta magna: “El Rei [...] arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”, just com va fer Felip VI el 3 d'octubre de 2017. I encara una altra missió constitucional, consagrada a l'article 65: “El Rei percep dels pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i els distribueix lliurement”. Ara quan torni a casa per passar les festes, en Felip podrà conversar amb son pare sobre com s'ho han fet anar, això.
