Una figura retòrica que té nom o que encara no en té?
Aquest dimecres els alumnes de selectivitat (sembla que ja no agrada gaire, la paraula) s’examinaven de literatura. Sempre m’espero per veure quina és la figura literària que els demanen. I, mentre m’esperava, vaig llegir aquest titular a l'ARA: “Aena, el gestor aeroportuari que pilotarà l'ampliació del Prat”. Jo, el dia abans, a Catalunya Ràdio, vaig fer una peça sobre el mateix assumpte amb una broma similar, de la qual vaig advertir. És a dir, fas servir un verb que té a veure amb l’activitat a què et refereixes. Com que parlem d’avions, “pilotarà”. Si parléssim de militars, podríem escriure “comandarà”. A les revistes del cor aquesta tècnica es fa servir tot sovint. Et diuen que el matrimoni de tal nedadora olímpica “fa aigües” o que tal actor, ara que és pare, “s’enfronta al paper més difícil de la seva vida”. Et poden dir que el cuiner Marc Ribas “cuina a foc lent” el seu amor o que tal sommelier “es decanta” per ser solter.
Com que no se m’acut quina figura literària pot ser (no és cap de les clàssiques), demano al col·lega Màrius Serra (ara que se celebren 25 anys de la publicació del Verbàlia) si se li acut res. Em diu “És una contaminació clara, t’ho busco”. Podria ser, esclar, que el titular de l'ARA fos involuntari. Però podria ser que fos, com en el meu cas, amb animus iocandi. I tot seguit em diu: “Vindria a ser una metonímia funcional”. Ben vist. I afegeix: “És a dir, que un element del subjecte influeix sobre el verb per contigüitat, com en les metonímies”. Que ja saben vostès que substitueixen un concepte per un altre, que hi té relació. Com “ferro” per “pistola”. I en aquest cas, per a mi, en aquest exemple de metonímia hi ha un polsim d’eufemisme. ¿És una figura literària que existeix i té nom o encara no en té? Si és així, l’haurem de “verbalitzar”. S’accepten idees.
