La figura de Toreski (1937)

Peces Històriques triades per Josep Maria CasasúsJosep Torres, que avui tots coneixem per Toreski, i que, en la seva joventut, havia assolit els honors de l'aventurisme artístic, dintre els límits de la correcció que té dret a reclamar aquest heroic qualificatiu, entrat en maduresa, va esdevenir l'home ponderat per excel·lència, mai, però, alliberat d'inquietuds, filles, en el fons, d'un altruisme que li ha valgut la reconeixença popular. Per tant, Toreski ha d'ésser considerat com un fill predilecte del tros de terra que el va veure néixer, i això, també, perquè va encarnar, en el seu esforç d'un alt valor filantròpic, les més excelses virtuts d'un barcelonisme empedreït. [...]

Josep Torres, Toreski, va viure i ha mort en constant contacte amb els que han implorat alguna cosa d'ell, per on la seva figura s'ha dibuixat amb una precisió admirable. Els que constantment el vèiem a l'emissora, els que de fet constituíem la seva família de treball, molt sovint ens alliçonava; el seu amor a la institució, esperonava el nostre. Podem dir que omplia la casa, amb un caient de paternitat que ens confortava; la seva bondat.

Més enllà de Ràdio Barcelona, havia penetrat totes les llars, en companyia del seu company Míliu, adolescent imaginari, i va saber sembrar de consol i d'optimisme els ambients dels sofrents i dels menesterosos.

Fou, en un mot, un veritable filantrop; amb la rialla als llavis, incapaç de fer distincions entre els que de prop o de lluny imploraven el seu ajut.