El fracàs de Madrid 2020 deixa una factura pendent
La casualitat ha volgut acostar en el temps una Diada que es preveu massiva amb la desfeta de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2020, de la mateixa manera que la manifestació del 10 de juliol del 2010 es va produir el dia abans de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol. Aquesta vegada el cop a l'autoestima de la capital de l'Estat ha sigut majúscul. Madrid havia decidit jugar-s'ho tot a una carta, en una fugida endavant que ningú s'atrevia a criticar i en la qual s'han abocat una quantitat ingent de recursos, i ha perdut. És el moment de passar comptes i d'exigir responsabilitats per una aposta fallida que pot ser un llast insalvable per als comptes públics. Espanya té ara una capital olímpica... però sense Jocs Olímpics, de la mateixa manera que té una xarxa ferroviària d'alta velocitat amb línies sense passatgers.
L'Ajuntament de Madrid acumula un deute de 7.000 milions d'euros, que ara serà molt complicat d'eixugar només amb recursos propis. La idea que sovint es ven que Madrid és un territori solidari amb la resta d'Espanya, perquè aporta més recursos dels que genera, és manifestament falsa i el forat negre olímpic així ho demostra. Qui pagarà la factura, ara?
I també és moment que els promotors facin autocrítica i entenguin les raons profundes del resultat. Era impensable que un país que ha hagut de demanar ajuda a Europa per rescatar els seus bancs i que té un atur del 27% fos l'elegit per acollir uns Jocs. Amb molt bon criteri, quan Mario Monti va arribar al poder a Itàlia per aplicar un dur programa d'ajustos, la primera cosa que va fer va ser retirar Roma de la cursa olímpica. Rajoy no ho va fer. Va tirar endavant sense valorar que la crisi espanyola aconsellava fer un pas enrere i esperar temps millors.
I, per acabar, cal destacar que Madrid no ha aconseguit repetir les condicions que van permetre l'elecció de Barcelona l'any 1986. Ni tenia influència dins del COI ni ha sabut jugar les cartes de la geoestratègia internacional. El lamentable espectacle del discurs en anglès de la seva alcaldessa, Ana Botella, no va ser més que el pròleg d'un fracàs anunciat.
