Publicitat
Publicitat

El georgià i el bandoler boig

Un petit empresari georgià, amb botiga i magatzem a l'Eixample, que només parla un castellà deficient, demana a una catalana de tota la vida que l'ajudi a col·locar al mercat un gran estoc de roba barata fabricada a Turquia. La catalana s'adreça a un amic xilè, arquitecte ben connectat que viu a Ciutat Vella, el qual, al seu torn, la posa en contacte amb un expert i veterà comerciant argentí que fa trenta-cinc anys que és a Barcelona i que projecta marxar ben aviat a viure a Costa Rica. L'argentí recomana al georgià que eviti els gitanos i els xinesos, i que se'n vagi per exemple a Vic. La catalana fa d'intermediària. Avui anirà als Encants amb l'argentí.

No sé el final de la història. Quan el sàpiga, ja us l'explicaré. Només sé que tot això està passant ara al cor de Barcelona. A la mateixa ciutat, al mateix barri, dimecres passat la Paquita, dependenta d'una pastisseria, a quarts de vuit del matí va veure com al seu vagó del metro apareixia un home amb un ganivet de mida extra, estil bandoler, amenaçant a crits de matar "tots els moros i tots els estrangers" amb qui es creués. L'home va acabar marxant, brandant la descomunal arma, proferint insults. Aquesta història no sabrem mai com va acabar. On va anar a fer mal el boig?

La crisi és això. Barcelona i la societat catalana són això: gent de tot arreu que s'espavila i gent frustrada que busca algú sobre qui descarregar la pròpia desgràcia. Rere el decorat de ciutat turística, la vida bull.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT