Gestionar la misèria, pensar el futur
DIRECTOR ADJUNT DE L'ARAFerran Mascarell no té sort. Si el seu primer pas per la conselleria de Cultura, en el tripartit de Pasqual Maragall, ja va ser efímer -només sis mesos-, ara també s'ha quedat curt: dos anys. La immensa majoria dels projectes que tenia al cap els deixarà només sobre el paper. A més, aquest cop haurà disposat d'un pressupost sensiblement més reduït i d'una interlocució gairebé nul·la amb el ministeri.
El resultat de tot plegat és una actuació tan sòlida com discreta, consistent a evitar la depressió col·lectiva dels agents culturals en tots els àmbits, i tant en el sector públic com en el privat. Mascarell ha mantingut obert el diàleg i ha sabut evitat la revolta tot i la situació límit. Fins i tot la reacció cívica no ha passat de discreta davant el canvi de model del CoNCA, que ha perdut les funcions executives. I tampoc no ha rebut cap càstig pel seu salt del PSC al govern de CiU.
Paradoxalment, doncs, la gravetat del moment ha convertit el seu gest heterodox més en un senyal que en una alarma. I la seva feina, més en un assaig de futur -el discurs de les "estructures d'estat" és molt mascarellià- que en una transformació del present.
