El Girona posa en evidència
Després d’haver-se disputat una tercera part de la Lliga, el Girona és líder de Primera Divisió. Va començar semblant la típica escapada d’un modest que s’afanya a acumular tants punts com pot al principi de la temporada per salvar-se del descens passat festes i poder viure tranquil la segona volta, però ara ja no estem parlant d’això, sinó que mirem de reüll un equip que s’ha assegut a la taula dels grans. Fins i tot quan els partits se li han torçat, el Girona ha acabat remuntant amb una confiança impròpia del club amb el camp amb menys aforament de Primera i un valor de mercat de mitja taula. El cas és que ara ja ens preguntem si no serà el nou Leicester.
Per descomptat, el Girona té en contra la lògica del valor de les plantilles i el pes de la samarreta, però, mentre duri, el seu lideratge es fa incòmode per al Barça i el Madrid i posa en evidència tots els equips que el superen en pressupost i en anys a Primera.
Els afectes al futbol són mentiders. A tothom li cau molt simpàtic un rival petit mentre no emprenyi, però és evident que si ho preguntem entre els culers, si el Barça no ha de guanyar la Lliga (pocs mèrits està fent), que se l’emporti el Girona. Si ho preguntem a Madrid, no. Disfressen amb arguments com la falta de tradició del gironins la poca gràcia que els fa que vagi al davant un outsider català, de la província més “rebel” i del grup del City.
Mentrestant, el Girona va fent història, dirigit per un madrileny que ha après català. I això sí que posa en evidència molta gent que es guanya la vida en clubs catalans.
