15/06/2022

La guerra que arruïna tothom

2 min

El papa Francesc va dir al maig –i ara ha transcendit– que la guerra d’Ucraïna “va ser, potser, d’alguna manera provocada o no previnguda” i que constata “un interès per provar i vendre armes”. “És molt trist, però bàsicament això és el que està en joc”, afegia el Papa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Admetent que les raons profundes de la geopolítica ens superen, aquí hi ha un fet evident: Rússia és l’agressor i Ucraïna és l’agredit. La Rússia de Putin és qui va començar i Ucraïna està exercint el dret a la legítima defensa.

Per descomptat, els talls nets a la realitat només són possibles en els capítols dels llibres d’història, de manera que sempre es pot trobar un precedent que converteixi l’agressor d’avui en l’agredit d’ahir. Però, per més que Rússia invoqui la provocació que significa tenir l’OTAN enganxada a les seves fronteres en nom del respecte a les anomenades àrees d’influència (els Estats Units van combatre el comunisme a l'Amèrica Llatina), Putin ja sap per què els seus veïns exsoviètics del Bàltic o els integrants del Pacte de Varsòvia van adherir-se a l’OTAN així que van poder, i el perquè és la por a ser envaïts. Una por fonamentada, segons el que estem veient.

Això no treu, però, que l’actual cursa armamentista d’Europa amb Alemanya al capdavant; l’augment de la despesa militar, que aviat serà solemnitzada en la cimera de l’OTAN a Madrid; aquest “No a la invasió” en els rètols a la pantalla del futbol; aquestes enormes banderes grogues i blaves dins d’entitats bancàries ens facin arrufar el nas. Perquè la nostra empatia és amb la gent que està morint a Ucraïna, o amb els que poden morir de gana si no els arriba el blat ucraïnès. I cap d’aquests són els del complex industrial-militar que estan fent un negoci indecent perquè no serveix per fer més digna la vida de la gent, que és de l’únic que es tractaria en ple segle XXI.

Antoni Bassas és periodista
stats