La guerra mundial. Antecedents

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsConvé recordar els principals fets de la política mundial dels darrers anys que giren al voltant de l’aliança francorussa (1895), impulsada per la política alemanya i contrarestada per la política anglesa. [...] Anglaterra amb prou feines produeix el que cal per alimentar durant dos mesos la seva població de 42 milions d’habitants. Necessita, per tant, el domini del mar, per tenir la llibertat per importar el que necessita per alimentar la seva població, per alimentar la seva indústria i per poder exportar els seus productes naturals i manufacturats, Anglaterra necessita, també, el domini del mar per defensar el seu gran imperi colonial, que té prop de 32 milions de quilòmetres quadrats (o sigui, una quarta part de la superfície de la terra), amb uns 377 milions d’habitants. El domini del mar resulta, doncs, per a Anglaterra, una qüestió de vida o mort. [...] Abans de l’aliança francorussa, la seva orientació política anava dirigida contra França, perquè aquesta és la segona potència naval i la segona potència colonial del món. Algunes de les possessions franceses i angleses eren fronteres. [...] A més, per la seva situació geogràfica, França constituïa un perill per a Anglaterra. [...] Fixem-nos ara en la influència de la política alemanya en la guerra russojaponesa i els resultats que d’aquesta s’obtingueren. Alemanya volgué esmenar una errada comesa per Bismarck. El Canceller de Ferro es posà, en el Tractat de Berlín, al costat d’Àustria i enfront de les pretensions de Rússia sobre Bòsnia-Herzegovina, oferint un pretext per a l’aliança francorussa. Per esmenar l’error, va procurar atraure’s els futurs adversaris, seduint Rússia amb una política d’expansió cap a l’Extrem Orient. Rússia somiava amb l’adquisició d’un punt de suport i d’una base naval en un mar lliure, que li servís, a la vegada, de port d’exportació que pogués unir-se amb el Transsiberià per les riques planúries de Manxúria. I per això, al tranquil·litzar-la Alemanya respecte a les seves fronteres occidentals, Rússia es llançà a la colonització de Manxúria. [...] A la vegada, França, per mediació de Rússia, rebé indicacions que podia continuar les seves conquestes colonials sense témer per les seves fronteres continentals. [...] Mentrestant, Alemanya es feia forta dins del continent, desenvolupant tranquil·lament la seva indústria i el seu comerç, ja que creia que quan tingués necessitat d’una expansió colonial, en tindria prou amb una guerra victoriosa a Europa. [...]