L’heroica salvació de la distància
El trepidant i sempre vigorós diputat Carrizosa ha comparat aquest dimecres Canet de Mar amb Ermua. Per si us calgués context, a Ermua és on ETA va segrestar i assassinar un regidor del PP i Canet és aquesta localitat on una família li ha demanat al jutge que es faci el vint-i-cinc per cent de classes en castellà, a P-5, deixant de banda la immersió lingüística que funciona a tot Catalunya. Els jutges sempre sentencien en la mateixa direcció, de manera que sembla fàcil aconseguir per aquesta via el que no et dona la majoria a les urnes. Aquesta comparació va ser feta al Parlament de Catalunya i van sentir-se, per tant, els quatre aplaudiments dels quatre diputats de Ciutadans. Com que comparar un assassinat terrorista amb la preocupació per la salut de la llengua catalana és un xic animal, en Carrizosa es va posar l’impermeable amb un: “Salvando las distancias”.
“Salvando las distancias”. Em sembla un exercici literari interessantíssim. És una frase que et serveix molt bé per comparar de tot. “S’assemblen com un ou a una castanya”, diu la frase feta per, justament, palesar la diferència. Ara bé, si diem “s’assemblen com un ou a una castanya, salvant les distàncies” ja ho tindríem. Salvant les distàncies és possible que s’assembli tot.
El caganer del pessebre s’assembla a l’escena escatològica de Pink Flamingos, salvant les distàncies. Kim Kardashian s’assembla a Johnny Depp, salvant les distàncies. La magdalena de Proust s’assembla a un cupcake de Paulo Coelho, salvant les distàncies. Una cuca de llum s’assembla a un fanal, salvant les distàncies. Jesucrist s’assembla al Mago Pop, salvant les distàncies. Merlí s’assembla a Heidi, salvant les distàncies. Ah, sí, gran frase, ideal per a la coartada, per vendre ungüents de serp per a la impotència i locions per a fer créixer els cabells, salvant les distàncies.
