01/12/2021

Hidrogen verd i sobirania energètica

3 min
Imatge aèria i nocturna  de la zona on es concentra el sector petroquímic  de Tarragona.

La Vall de l'Hidrogen de Catalunya, constituïda i presentada oficialment el maig passat, ja s'ha consolidat com a iniciativa clau en temps d'emergència climàtica i de transició energètica. En poc temps ha agafat múscul, amb prop de 160 empreses i institucions que en formen part i mig centenar de projectes madurs, que han de suposar una inversió total de 1.220 milions d'euros, la creació estimada d'uns 2.000 llocs de treball directes i 2.300 d'indirectes, i una reducció de les emissions de diòxid de carboni en 415.000 tones anuals. Unes xifres molt significatives i que la nostra societat necessita. Això demostra la importància que comença a tenir, i que sobretot tindrà, l'hidrogen verd (el que s'obté a partir d'energia renovable) com a element descarbonitzador en la indústria i com a font d'energia neta per a la mobilitat i per a usos residencials. En aquest procés transformador, tant la inversió privada com la pública són necessàries i, en aquest sentit, els fons europeus Next Generation, un dels mecanismes més importants amb què compten les institucions per ajudar en aquesta transició, són una oportunitat a aprofitar i poden representar un incentiu per a les iniciatives privades. Coordinada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Vall de l'Hidrogen de Catalunya compta amb el lideratge empresarial d'Enagás i Repsol i l'impuls de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, la URV, l'IREC, l'ICIQ i l'Eurecat formen l'aliança de coneixement que dona suport i impuls en recerca, desenvolupament i innovació a la Vall i als nous projectes empresarials.

Així, les empreses, les institucions i els centres de formació i recerca del sector estem fent els deures en aquest repte, que ha de posicionar Catalunya en la nova era de l'hidrogen. Però perquè la Vall sigui realment competitiva, falta que es compleixi l'altra premissa clau: que l'energia utilitzada per generar l'hidrogen sigui renovable i de proximitat. El que es pot garantir és que l'hidrogen renovable es produirà a Catalunya, però ara mateix no sembla clar que l'energia renovable necessària es generi prop dels llocs de producció i consum, principalment el pol petroquímic de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona. Si no és així, si el país no té prou energia renovable (plaques fotovoltaiques, aerogeneradors, biomassa...) per generar l’hidrogen verd, caldrà importar-la, amb la consegüent pujada del costos i l'encariment de l'hidrogen i dels productes que se'n derivin. A més, no crearà valor en el nostre territori i no ens situarà en posicions de sobirania energètica. Per exemple, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya preveu que d'aquí a tres anys entri en funcionament una gran central d'electròlisi (una de les més grans de l’Estat i del sud d’Europa) per produir hidrogen al polígon petroquímic de Tarragona, promoguda per un conjunt d’empreses compromeses ja en aquest gran projecte. Només si aquesta central pot ser alimentada per energia renovable de proximitat serà realment competitiva i viable.

Cal, per tant, l'aposta ferma de les administracions, del Govern, i la implicació dels agents territorials i de la població. De nous vectors energètics cridats a ser transformadors no en surten sovint, i l’hidrogen està identificat científicament i tecnològicament com la clau de la necessària transició energètica. En aquest moment tan important per a la sostenibilitat del nostre planeta, Catalunya té el potencial per ser protagonista, per ser un referent en hidrogen i en tot el que implica aquest vector energètic en la lluita contra el canvi climàtic i en el desenvolupament econòmic. Sabem que podem estar ben posicionats, sobretot perquè el país disposa d'una indústria química de referència, de dos ports de primer nivell i d'una situació geogràfica estratègica, a més de comptar amb el paper impulsor i aglutinador de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. Però cal confirmar-ho. Només amb independència energètica ens assegurarem d'aprofitar al màxim les oportunitats que ens permetin superar els reptes que tenim al davant.

En definitiva, tota la cadena de valor de l'hidrogen, des de la producció de l'energia renovable fins a l'ús, s'ha de fer a casa nostra, amb la nostra energia renovable, amb la nostra infraestructura, amb el nostre talent i amb els nous llocs de treball de qualitat que aquesta indústria transformadora crearà. I sempre amb un respecte creixent pel medi ambient i el territori i, conseqüentment, per les generacions futures.

María José Figueras és rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que coordina la Vall de l'Hidrogen de Catalunya
stats