On som els homes?

i Carles Capdevila
16/09/2016
2 min

MENTRE LLEGEIXO la denúncia de la regidora de la CUP Maria Rovira, agredida sexualment a Gràcia, mentre es fa un minut de silenci per una altra dona assassinada brutalment pel seu home, en aquest cas, a Esplugues de Llobregat, em fixo en una notícia d’aquesta setmana: al Congrés s’ha fet una comissió per la igualtat, amb 34 diputades i 3 diputats. Algunes ja s’han queixat que es consideri una comissió menor quan tracta un tema tan rellevant i que interessi tan poc als homes quan la igualtat hauria de ser una prioritat de tothom.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Agraeixo el coratge de Maria Rovira emprenent un camí de lluita pública perquè la nit sigui igual de lliure per a tothom a partir de la seva experiència tan dura i fastigosa, i trobo lògic que els col·lectius feministes liderin aquestes campanyes. Però cada cop em desconcerta més el poc interès masculí per la igualtat i per la llibertat. No em sembla que el dret a seguir vives, a no ser assassinades, el dret a no ser violades, sigui cosa de dones. És una responsabilitat compartida en què crec que els homes hem de fer moltes més passes decidides endavant.

M’esgarrifen les xifres d’abusos sexuals i m’imagino totes les que els callen, i em fa vergonya que això passi encara al meu país i a la meva ciutat el 2016. Massa dubtes inacceptables encara sobre qui és la víctima i qui els culpables, massa brometa que no fa gràcia, massa tolerància indigna i poca unanimitat en la condemna. Calen també molts més homes arremangats per canviar el discurs imperant, modificar silencis i indiferències i actuar. I no cal que ens justifiquem dient que ho fem per les nostres mares i filles i germanes, tot i que és preciós fer-ho també per elles. Fem-ho perquè som persones, fem-ho per nosaltres, fem-ho perquè quedi clar que abusar, violar i matar no és cosa d’homes, i per deixar clar no ho pensem permetre més.

stats