24/10/2020

Hores que vivim (1930)

2 min
Hores que vivim (1930)

Peces Històriques Triades per Josep Maria CasasúsVivim uns moments històrics. Vivim hores plenes de sentors de glòria i de tragèdia. Assistim a l’espectacle d’una posta i d’una albada que és fusionen. Presenciem la caiguda lenta d’un règim despòtic i l’aparició de noves vitalitats que ja bateguen a gran tren. Aquesta febre de renovellament es fa avinent en tots els actes de la vida col·lectiva, tant en aquells que depenen dels governants, com en els actes que són fills dels governats. Es manifesta en l’actitud d’un poble que batega amb ritme de vida, un poble que es desfà del marasme i l’embrutiment i que recobra la seva personalitat. Veiem un poble disposat a fer respectar els seus drets individuals i un despertar de pobles hispànics disposats, amb intensitat diversa, a fer respectar cada un d’ells els seus drets col·lectius. Venen dies que es revelen plens d’un agredolç que captiva. Venen hores d’interès i de lluita, hores que es desitgen perquè condueixen a una lluita noble, a una lluita de justícia. Les hores de renaixença tenen un encant apoteòsic; és tot un pervindre que ens espera, és la pròxima realització d’un ideal vivament sentit que es va acostant. Les hores de plenitud són hores desproveïdes de passions ideològiques, [...] Les hores de decadència són tràgiques i plenament amargues. Les hores de renaixença són hores de glòria. Estem en el preludi d’un capgirament, estem a punt de donar un pas endavant formidable. Amb aquest pas estrompassarem una tirania que ens ofega, desfarem una oligarquia odiosa per a donar pas a una democràcia vera. Desfarem uns errors que portaven a un odi de pobles i que dins una confederació ens portaran a un alt grau de comprensió mútua. Arribarem on fa temps devíem haver arribat. Al respecte total del dret dels homes i del dret dels pobles. [...] La revolució francesa va establir els drets de l’home, però ofegà com el poble més imperialista els drets dels pobles. La revolució francesa des del dia de la seva constitució ha estat declaradament imperialista. El seu lema de la França única i indivisible l’ha portat a la punta de l’espasa. El règim del Terror, en realitat, no fou altra cosa que una carnisseria contra les idees federalistes i contra qui les sustentaven. Avui ens trobem en un nou estadi, en una nova fita que representarà la completació de l’obra començada per la revolució francesa. [...] La revolució francesa ens portà a la dignificació humana en el seu aspecte personal i res més. Avui el món civilitzat va en camí d’establir la dignificació humana en el seu aspecte col·lectiu, en el seu aspecte del poble. [...]

stats