Incerteses polítiques i militars a Ucraïna
Contraofensiva. Ha passat l’estiu i el curs de la guerra a Ucraïna continua a mercè d’un pèndol de simbòliques victòries militars i d’operacions de desestabilització i desmoralització. Han arribat els nous suports militars que Brussel·les i Washington van prometre a Volodímir Zelenski, però l’anunciada contraofensiva del bon temps, que havia de determinar els futurs escenaris del conflicte, no ha trencat l’enrocament. Aquesta nova fase ve marcada ara per un “joc de drons” (com l’ha anomenat el setmanari The Economist), que ha sumat un nou front psicològic transfronterer a l’empantanada guerra de trinxeres.
El cansament i la decepció van calant a les files ucraïneses. També hi ha temors reforçats entre els cercles de poder del putinisme, que han vist en primera fila quin és el preu de la traïció al president. Amb Wagner afeblit i escapçat, Vladímir Putin s’apunta un nou cop de força político-militar, però també, inevitablement, alimenta un nou interrogant sobre quin és l’estat anímic d’una societat civil que nota els costos de la guerra i que, el mes de juny passat, va seguir amb expectació l’avanç de les forces de Ievgueni Prigojin cap a Moscou.
Mediació. 500 dies després de la invasió russa a Ucraïna, la guerra ja ha fet, segons càlculs de l’administració nord-americana, prop de mig milió de víctimes, amb la mort, com a mínim, d’uns 120.000 soldat russos i 70.000 d’ucraïnesos. Una sagnia que s’allarga en el temps mentre la diplomàcia continua sent la gran absent dels titulars del conflicte. Però hi ha hagut moviments. Propostes o discussions promogudes des del Brasil, la Xina, l’Aràbia Saudita o Turquia, amb la seva diplomàcia del cereal, mentre la seguretat alimentària continua penjant del fil de la voluntat de Vladímir Putin.
Fins i tot Indonèsia i la Unió Africana –amb l’enviament d’un grup d'alt nivell, que incloïa cinc líders africans, a Kíiv i Moscou– han intentat mediar en el conflicte.
Aquest estiu, un col·laborador directe del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va arribar a suggerir la possibilitat que Ucraïna renunciés a recuperar Crimea i el Donbass a canvi d’una futura entrada a l’Aliança Atlàntica. En qüestió d’hores la proposta es va traduir en una disculpa, però més d’un expert ha interpretat que aquesta és una de les possibles sortides que s'estudien des de Washington. Segons Chatham House, l’administració Biden treballa amb la idea que la guerra es podria allargar fins al 2025.
Lideratges. La credibilitat global de la Unió Europea i els Estats Units no es juga només en el front militar ucraïnès sinó també en la seva capacitat de ser un actor rellevant en els esforços diplomàtics per al final del conflicte. Però el calendari polític occidental és tan incert com els escenaris immediats de la guerra en què exerceixen d’indispensables actors externs. Durant el 2024 hi ha d’haver eleccions a Ucraïna, Rússia, els Estats Units (que ha subministrat el 70% de l’ajut militar que han rebut fins ara les forces de Zelenski) i la Unió Europea. El centre de gravetat polític i econòmic global es desplaça, i els principals poders implicats en la guerra d’Ucraïna han de sotmetre el seu lideratge a les urnes –uns amb més risc de daltabaix electoral que d’altres.
Però també el 2024, els BRICS, ampliats, passaran a representar el 46% de la població mundial i més del 36% del PIB global. Amb l'entrada de l'Aràbia Saudita, primer productor de cru del món, i d'altres potències petrolieres com els Emirats Àrabs i l’Iran, augmentarà, a més, el seu poder sobre el subministrament mundial de petroli. Hi ha una acceleració geopolítica global, que avança i es reorganitza més enllà dels interessos en joc a Ucraïna, mentre la guerra continua enquistada i el suport de Washington i Brussel·les es prepara per a un inevitable examen polític intern.