Les incògnites econòmiques del ‘Brexit’
Europa va d’un ensurt a l’altre. No estalvia en crisis. A les divisions per l’acollida dels refugiats i a la lenta, per no dir exasperant, sortida de la recessió, s’hi suma ara la inestabilitat a causa de la por al Brexit, atiada per les enquestes que els últims dies vaticinen un avantatge cada cop més clar dels partidaris de sortir de la Unió Europea. La mera possibilitat que això passi està sacsejant uns mercats ja de per si prou inquiets pel feble creixement mundial. Ahir va ser un dia negre a les borses continentals i, a l’altre plat de la balança, Alemanya va entrar al club dels països considerats segurs que cobren per col·locar deute a deu anys, al costat del Japó i Suïssa. L’economia alemanya és el valor més segur en temps d’incertesa a Europa.
A l’espera que avui la Reserva Federal dels Estats Units decideixi si apuja els tipus d’interès, cosa que encara posaria més en guàrdia uns mercats que s’estan acostumant a viure -i també comencen a témer-ne els efectes- de les injeccions dels bancs centrals, els agents econòmics europeus es mouen amb nerviosisme, mirant d’anticipar què suposaria que el Regne Unit abandonés el mercat comú europeu. De fet, la inestabilitat ve precisament del fet que ningú no sap del cert què passaria. Els més pessimistes vaticinen un daltabaix sense pal·liatius per la forta relació comercial del Regne Unit amb l’Europa continental. En canvi, els optimistes creuen que s’imposaria el realisme per construir una nova relació, també econòmica, que salvaria en bona mesura els fluxos i intercanvis tant econòmics com financers.
La primera certesa és que costa donar la raó a uns o altres. I la segona és que, a nivell polític, seria un cop per al projecte comunitari. Perquè, si bé és cert que històricament la Gran Bretanya sempre ha tendit a anar per lliure dins la UE, també ho és que constitueix un dels pilars del que entenem per Europa, i ha exercit sovint de factor d’equilibri entre França i Alemanya. Una UE sense la Gran Bretanya podria reforçar l’euroescepticisme, amb el perill de noves turbulències econòmiques i una inestabilitat que no interessa ni als mercats ni als governs. Però si arriba el cas del Brexit, haurem de pensar que Europa ha avançat sempre de crisi en crisi i renovarem la determinació per bastir un espai pròsper, lliure i en pau.
