Contra la indolència climàtica

Fa poc, caminant per un carrer de Toronto, vaig veure l’anunci d’una empresa que destacava que la seva empremta neta d’emissions per combustibles fòssils és igual a zero. Però, per veure afirmacions difícils de creure com aquesta, ni tan sols he de sortir de casa.

Segons un estudi de The Guardian i InfluenceMap, Google està ple d’aquests anuncis. Els anuncis del gegant petrolier Shell, per exemple, van aparèixer al 86% de les cerques sobre “emissions netes nul·les” i molts promocionaven el compromís d’aquesta empresa de reduir a zero les seves emissions netes de cara al 2050. ¿Finalment les empreses s’estan adonant de la urgència de la crisi climàtica o es tracta senzillament de més ecoimpostura?

Hi ha una cosa innegable: la crisi climàtica creix ràpidament. Califòrnia pateix onades de calor rècord. Un terç del Pakistan està inundat. La Xina pateix una sequera fulminant que podria tenir repercussions mundials. I això és només el que passa ara. Amb efectes que van des de les onades de fred a Texas fins a incendis descontrolats a Europa, és impossible ignorar el canvi climàtic.

L’acció climàtica ha avançat molt des de la signatura de l’acord climàtic de París el 2015. Podem destacar que la neutralitat d’emissions es va popularitzar i prop del 90% del PIB mundial està ara afectat per objectius relacionats amb aquesta qüestió. I no només els governs les van adoptar, també ho van fer moltes de les empreses més grans del món, empeses per una combinació d’interessos comercials, expectatives dels inversors i pressió dels consumidors.

Però si les corporacions –fins i tot les empreses de combustibles fòssils– són ara “líders climàtics” baladrers i totalment compromesos amb la causa de la neutralitat en les emissions netes, ¿com és que les emissions segueixen creixent?

Trobarem la resposta en la història de l’acció climàtica. Durant els últims vint anys, una sèrie d’iniciatives climàtiques han intentat convèncer les empreses i els inversors que acceptessin la idea de fixar objectius relacionats amb el clima, que reduïssin les emissions i fixessin després objectius encara més ambiciosos. Totes aquestes iniciatives han tingut una cosa en comú: eren voluntàries.

Com saben tots els que alguna vegada han trencat una promesa d’Any Nou, el que es promet no sempre es compleix. Si algú diu que aconseguirà emissions netes nul·les, ¿com podem saber que està fent els passos necessaris per aconseguir-ho? Ara mateix, és impossible.

Vet aquí, doncs, la “indolència climàtica”: les empreses fan promoció de la seva consciència ambiental i segueixen fent el mateix que abans o gairebé. De fet, tal com estan les coses, només un de cada tres plans corporatius d’emissions nul·les cobreix l’empremta de carboni completa de l’empresa en qüestió –inclosa la cadena d’abastiment–. I cap dels contaminadors corporatius més grans ha donat una explicació exhaustiva sobre com pensa reduir a zero les seves emissions netes.

Com va dir recentment el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, “el món corre contra rellotge i no ens podem permetre lentitud, farses ni ecoimpostura”. Aquests són els problemes que el Grup d’Experts d’Alt Nivell sobre Neutralitat en Emissions de Carboni, que presideixo, busca resoldre. La nostra feina acaba de començar, però queden clares tres coses. En primer lloc, una promesa sense pla no té cap sentit. Les empreses han d’alinear les estratègies comercials amb els seus compromisos, actuar de manera ambiciosa i començar a assolir avenços immediatament. I això no vol dir arreglar els números amb compensacions d’emissions qüestionables; l’única manera creïble de fer-les arribar a zero és reduir-les.

Per donar suport a aquests esforços, el Grup d’Experts d’Alt Nivell definirà què cal fer per arribar a la neutralitat en emissions. Aquestes definicions inclouran criteris clars per crear plans creïbles que considerin l’equitat i la justícia climàtiques. Els que fixen les normes regionals i sectorials podran llavors adoptar els nostres criteris per garantir-ne la consistència i la comparabilitat.

En segon lloc, amb esquemes voluntaris no n’hi ha prou. No ens calen promeses d’Any Nou sinó plans de negocis. La normativa serà fonamental, tant per garantir el reemplaçament dels fulls de ruta climàtics voluntaris per estratègies obligatòries com per assegurar la competència en igualtat de condicions. Un dels objectius centrals del Grup d’Experts d’Alt Nivell és traçar l’esquema de les normes necessàries.

Finalment, en tercer lloc, la responsabilització és fonamental. Quan empreses, bancs, inversors, ciutats i regions es comprometen a aconseguir la neutralitat de les seves emissions netes, hi hem de poder confiar. Serà útil que hi hagi normes justes per als involucrats, però els governs, les corporacions i els finançadors han d’adoptar, a més, una transparència extrema. Els avenços seran fàcils de detectar: hi haurà més inversions en energies netes que en combustibles fòssils i les emissions cauran.

El nostre grup d’experts ja ha treballat amb més de 800 grups, s’ha reunit amb milers de persones i ha rebut més de 300 presentacions que expliquen com millorar els compromisos de neutralitat d’emissions, un clar senyal de la voluntat de les parts interessades que això funcioni. L’èxit no només ens donarà l’oportunitat d’estabilitzar el clima, sinó que a més crearà enormes oportunitats econòmiques. Segons McKinsey, la demanda creixent de propostes d’emissions nul·les podria generar més de 12 bilions de dòlars en vendes anuals fins al 2030.

L’any passat vaig deixar la política per dedicar-me a les dues coses que m’importen més: els meus fills i el canvi climàtic. Són dues prioritats profundament connectades: si volem evitar un futur en què els nostres fills comprin cansalada “amb emissions netes nul·les” entre inundacions i incendis, hem d’eliminar la bretxa entre les promeses que ens fan i l’acció.

Copyright Project Syndicate