Inventar el país que volem i fer-lo possible des d'ara
Avui l'ARA celebra mil diaris acompanyant el país en la seva transformació. Constatem les dificultats que ens esperen els pròxims mil dies, la feinada a fer i la necessitat de fer-la molt bé. Per això dediquem la portada i un dossier de 8 pàgines a un tast d'una trentena de projectes, propòsits, reptes o objectius que pensem que cal abordar i que depenen només -i sobretot- de nosaltres. Aquest nosaltres és inclusiu: govern, entitats, empreses i societat. Ens afecten a cadascú individualment, no són només coses a reclamar sinó que ens interpel·len, ens conviden a arremangar-nos. Des del primer diari parlem del "país que volem" i ens comprometem amb els valors i les actituds que calen per inventar-lo i fer-lo possible. Vam néixer -i refermem el compromís- a favor i al costat de la part més activa de la societat, la gent que es belluga, que fa coses i que vol que passin coses. Contra l'immobilisme, a favor de la meritocràcia.
El procés cap a l'estat propi respon a molts objectius de país, però fa que de vegades es vinculi qualsevol repte de futur al desenllaç d'aquest procés, fins i tot que mentalment s'aparquin canvis -a nivell col·lectiu i individual- a l'espera de veure com avança. Però és compatible fer molts progressos en paral·lel. De fet, és indispensable i urgent. Les eines i els recursos són limitats, sí, i alhora això no pot ser una excusa. Més aviat és el contrari: en temps difícils les actituds són determinants, són el que marca la diferència. Ambició, determinació, realisme, visió global. Ens agradarà saber què penseu de la trentena de propostes de l'ARA. Demà en donaran la seva opinió al diari representants de les set forces polítiques parlamentàries i, després, altres agents socials. Els països solen tenir el que es mereixen només si són capaços de lluitar per aconseguir-ho des del treball, l'esforç, la constància i l'obsessió per la qualitat, per l'excel·lència. Per això l'ARA vol ser un mitjà autoexigent i autocrític per poder ser crítics i exigents. Això és el que esperem del país que volem i podem ser. I que serem, sense excuses. Que el moment és ara és evident. Que tenim les oportunitats i no les podem deixar escapar és ben cert. Fer-ho possible dia a dia és emocionant.