14/10/2021

El poder judicial, no

2 min

Amb el temps i paciència a Espanya es poden arribar a renovar algunes institucions d'aquestes que vostès paguen, venen a dir PSOE i PP a la ciutadania. Ara s'han posat d'acord sobre la majoria del que es coneix com a “altes institucions” de l'Estat: el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble o l'Agència de Protecció de Dades. Que es renovin no vol dir necessàriament que tornin més transparents, ni més plurals, ni que passin a estar més ben gestionades, sinó únicament el que dèiem: que PP i PSOE s'han posat d'acord en la manera de repartir-se el poder en cadascuna d'aquestes institucions. Els costa, segurament els costa cada vegada més (perquè és cert que les cúpules d'aquests partits han anat perdent qualitat i sentit d'estat, molt especialment al PP), però finalment lliguen el repartiment i se'n va cadascú a casa seva amb el que n'ha tret. Després, cada partit presenta l'acord com un èxit degut exclusivament a ells mateixos, i endavant.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Excepte el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que per exigència del PP resta fora de l'acord. El PSOE es queixa i repeteix que el govern d'Espanya volia la renovació de tots els òrgans constitucionals, però s'ha hagut de resignar a “seguir parlant-ne” després d'haver arribat a l'acord sobre la resta, que només s'ha produït després que Pablo Casado, magnànimament, anunciés al Congrés de Diputats que el seu partit se sentia amb ganes d'acordar alguna cosa. Però el CGPJ, no, ni encara que faci més de tres anys que es troba en situació d'interinitat, i que això contravingui el que estableix la Constitució. Per dir-ho tècnicament, se'ls en refot: la renovació del CGPJ comportaria la pèrdua de majoria del PP en aquest òrgan, i també, com a conseqüència directa, en el Tribunal Suprem, concretament a la seva sala segona. I això és el que el PP no es pot permetre, perquè en aquesta sala del Suprem és on, en darrera instància, es decideix sobre els casos de corrupció que arrossega el principal partit d'extrema dreta d'Espanya.

La no renovació del CGPJ ha merescut el toc d'alerta d'Europa, que també va alertar Espanya sobre la necessitat de reformar el delicte de sedició a compte del qual el jutge Llarena es dedica a dictar euroordres que no li accepta cap país amb un funcionament mínimament normal de la justícia. De fet, Pedro Sánchez s'hi va comprometre, en aquesta reforma, però no la tira endavant perquè es veu que va quedar al descobert de patriotisme després d'haver concedit els indults als presos polítics (subratllem que parlem de presos polítics, i d'exiliats, en un país que no es cansa de fer propaganda de la seva qualitat democràtica). El macrojudici contra els líders del Procés que va presidir Marchena, i en què el nacionalisme espanyol d'estat va dir i repetir que es mesuraria l'alta qualitat democràtica d'Espanya, és cada dia més i més qüestionat, a fora però també a dins d'Espanya mateix. Ara només falta que la Fiscalia acabi de permetre el retorn del rei Joan Carles i la justícia espanyola s'haurà acabat de cobrir de glòria.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats