Correpins i boticlastes 10/09/2023

L’esport nacional

2 min
Whatsapp

Avui els vull parlar de l'esport nacional. No em refereixo al futbol, sinó a la crítica. Espanya és un país on murmurar, xafardejar i criticar està a l'ordre del dia. Especialment, en l'àmbit laboral. Són moltes les empreses en les quals es formen colles, subgrups, fins i tot grups de whatsapp, en què la principal activitat desplegada és criticar els altres, murmurar i desqualificar. Les persones que es comporten així de manera sistemàtica estan en realitat patint un conjunt de problemes personals i, a vegades, psicològics importants. La crítica continuada, reunir-se per criticar uns altres es concentra en persones amb una sèrie de frustracions, internes o relacionades amb el seu entorn social.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El primer és una baixa autoestima. Senten inseguretat i criticar és una manera de sentir-se superiors o elevar la seva pròpia autoimatge. El segon és l'enveja. L'enveja, més enllà de pecat capital, és autodestructiva. L'enveja als assoliments aliens, de companys de treball, es cura criticant. Es desqualifica la fita que l'altra persona ha aconseguit amb el seu esforç, centrant-se en tot allò que li resti legitimitat.

Si s'hi fixen, s'adonaran que les persones que estan satisfetes amb les seves vides no tenen cap necessitat de criticar. Per a què? Si jo estic bé, no necessito destruir l'altre o menysprear la seva felicitat. Els qui critiquen de manera sistemàtica són infeliços i en lloc de treballar-se la seva pròpia vida, de fer els canvis necessaris per sentir-se bé amb ells mateixos, ocupen el seu temps a menysprear qui se sent bé. Amb això, no sols ocupen el temps a no actuar, també es reafirmen en el convenciment que no val la pena perseguir la felicitat o l'assoliment, perquè aquests són, sens dubte, menyspreables.

Les persones instal·lades en la crítica permanent no s'aturen a reflexionar sobre les seves pròpies accions i actituds. La crítica és el llençol davant del mirall, que impedeix que puguem veure'ns a nosaltres mateixos tal com som.

I, el més important, la xafarderia continuada sol crear un cicle negatiu en el qual les persones es van sentint encara més tristes, insatisfetes i frustrades, i això dona pas a encara més crítiques i a una visió amarga del món, a la qual dediquen cada vegada més i més temps, no sigui que s'enfrontin a la pròpia realitat.

Es crea, d'aquesta manera, un patró destructiu. És fonamental saber que la crítica sistemàtica i la desqualificació de l'altre acaba per produir un gran sentiment de buit i, fet i fet, de culpabilitat. És l'esport nacional, està a l'ordre del dia en les nostres empreses. Estiguin-se de practicar-ho en grup, no els aportarà res.

Fernando Trias de Bes és escriptor
stats