La legislació del Parlament sobre desnonaments i pobresa energètica
El sistema jurídico-constitucional espanyol ha derivat en un joc de despropòsits del qual cada dia tenim proves. Cada llei catalana és analitzada amb lupa per trobar-hi motius per impugnar-la (habitualment la raó és que la competència és de l’Estat o bé que es posa en perill la unitat de mercat), i els jutges es veuen obligats a confrontar-se cada dia amb el Parlament, en una guerra entre el legislatiu i el judicial que substitueix la política i fa impossible el diàleg. L’últim capítol ha sigut la suspensió, per part d’un jutge de Barcelona, del protocol contra la pobresa energètica, l’arma jurídica en què s’ha basat el Govern per intentar impedir que les elèctriques tallin la llum a les famílies vulnerables després que el TC deixés sense efecte diversos articles de la llei 24/2015. El jutge considera que aquest protocol provoca un perjudici a les empreses i, en una tombarella intel·lectual certament notable, afirma que “la resta d’usuaris, inclosos els de fora de Catalunya, poden veure incrementades les seves factures” pel fet que les elèctriques hauran d’assumir l’import dels impagaments.
Tot això la mateixa setmana que PP i PSOE s’han posat d’acord per “copiar” la llei catalana de pobresa energètica tombada pel TC, que el problema que hi veia era que fos precisament catalana i no d’àmbit espanyol, pel que es veu. El missatge no gaire subliminar que ens envien des dels jutjats i el Congrés és que les coses veritablement importants, les que afecten la gent, es decideixen a Madrid, i que el Parlament s’ha d’acontentar gestionant les escorrialles.
També ha sigut el TC, que va tombar la primera llei d’emergència habitacional, coneguda com a antidesnonaments, el que ha obligat a refer una norma que finalment es va aprovar ahir al Parlament per unanimitat. És una bona notícia que tots els partits es posin d’acord en un tema tan essencial i en el qual s’han comès tants errors, encara que s’hagi de pagar el preu de rebaixar-ne els objectius inicials. El que resulta inacceptable és el camí que s’ha seguit fins aquí. El d’un TC convertit en flagell de l’autogovern de Catalunya i que s’identifica de manera indefectible amb les tesis del govern espanyol. Per això si el PP vol fer algun gest amb Catalunya hauria de començar per respectar les lleis socials que aprova el seu Parlament.
