Literatura no binària

Em miro el recomanador literari de l'ARA: un dels apartats, per exemple, et pregunta per les pàgines del llibre i un altre per l’autoria: si femenina, masculina, no binària o noves veus.

Entenc que si et pregunten per les pàgines del llibre i que si les pàgines del llibre et condicionen la tria és perquè el vols curtet. A mi no se m’acudiria mai descartar un llibre que vull llegir per si té moltes pàgines o poques. Pel que fa a l’autoria, deixeu-m’hi aturar.

Com a escriptora, i per tant com a lectora, mai m’ha importat si qui escriu és home o dona (no binari o binari) si no és, esclar, que estigui llegint assaig sobre qüestions relatives al gènere. I he aspirat, sempre, que qui es llegeix els meus llibres no tingui en compte, a priori, si soc una dona i quina és la meva sexualitat. Quan vaig començar a publicar, l’any 1999, es parlava, de manera pejorativa, de “literatura femenina”. Volia dir un tipus de literatura (que conreen homes i dones) on hi preval el sentimentalisme. Jo algun cop he fet broma de novel·les on la protagonista no para de dutxar-se (es dutxa i es dutxa i es torna a dutxar) per “treure’s els fantasmes” i no para de posar-se “jerseis gruixuts”. Ara, en la ficció televisiva –a les sèries– hi trobem exemples abundants d’aquest sentimentalisme aspiracional vestit de marca. No parlem, però, de “sèries femenines”, de la mateixa manera que no titllem de “masculines” les sèries amb violència.

A mi m’agraden Martin Amis i Cheever, que són homes, i Rodoreda i Parker, que són dones. M’agrada el que és bo. De fet, vaig llegir Tòquio blues, l’any 86, pensant-me que Murakami era una dona. L’obra seguia sent la mateixa quan vaig saber que era un home. Si una cosa t’agrada de veritat (la cuina, la literatura, el vi, la música...) mai podràs triar en funció del sexe de l’autor. Algun melòman pot ignorar Bowie perquè és home? Descartar Janis Joplin perquè és dona?

 Empar Moliner és escriptora