31/08/2021

La 'llei seca' del covid

2 min

Llegim a l’ARA que el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha definit les aglomeracions del parc de l’Espanya Industrial com una "explosió d'incivisme" i un "punt preocupant d'inflexió". Aquests botellons, que s’estan convertint en part de la rutina paisatgística, em fan pensar en la llei seca que es va imposar als Estats Units de l’any 1920 al 1933. Davant la prohibició de beure, la gent va beure clandestinament. 

Si els locals d’oci nocturn estan tancats, el sector jove de la població no renunciarà a l’oci nocturn, i és molt lògic. No li pots dir a un jove que deixi de beure un cubata i d’interactuar amb altres joves amb finalitats primaverals. No li pots dir que dissabte es quedi a casa, perquè et dirà, suposo, que la vida és curta, les oportunitats poques, i la necessitat de petons i abraçades, poderosa. De fet, abans de la pandèmia, ja es produïa un fenomen: els joves es compraven el kit del botelló (alcohol, refresc, gel, gots de plàstic, llimona, snacks salats...) i se’l transvasaven a les portes de la discoteca on anaven. Tot seguit, entraven a la discoteca, on no consumien. Perquè era més car o perquè no tenien l’edat.

Més enllà del covid (el Govern ens diu, amb tota la raó, que “el retorn de la població a la feina i l'inici del curs escolar és imminent, de manera que un sol error pot desencadenar una sisena onada”), em sembla difícil acabar amb els botellons, en una latitud tan benigna climàticament com la nostra i, a sobre, amb platges. L’argument que diu que el botelló “és de pitjor qualitat” no és cert sempre, tenint en compte el que els donen en segons quin bar. Per tant, els locals d’oci nocturn els poden oferir –i hem d’ajudar que ho puguin fer– tres diferències importants: la litúrgia i el saber fer de la cocteleria, el valor del vi en una bona copa i la música en directe.

Empar Moliner és escriptora