La llengua nostra a la terra nostra

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl Consell de Govern municipal de Barcelona ha pres recentment un acord que mereix d'ésser comentat. Es tracta de la disposició segons la qual tots els documents del Municipi han d'ésser redactats en idioma català, llevat d'aquells que hom adreci a les corporacions o autoritats de fora de Catalunya. Una disposició així seria sobrera, si el principi natural de la sobirania del nostre idioma tingués, com hauria de tenir, una completa aplicació a Catalunya. [...] Què més voldríem sinó que fos sobrera la disposició que comentem! No ho és pas. Al contrari: ha estat necessària per a tallar abusos que d'un quant temps ençà s'havien estès en certs racons i dependències de la corporació municipal. Hi ha hagut qui, en nom de la revolució, volia fer retrocedir l'idioma català en el camp de l'oficialitat. Aquests originals revolucionaris han intentat realitzar, per aquest cantó, la mateixa feina dels antics reaccionaris. Hem comprovat el cas curiosíssim que, no ja als municipis, ans encara a certes Conselleries de la Generalitat, es pretenia d'establir, en nom de la revolució, les mateixes pràctiques lingüístiques del famós bienni negre. [...] Plena llibertat i plena dignitat per al nostre idioma. Heus ací la primera consigna del nostre moviment de reivindicació espiritual. El nostre idioma és el senyal de la nostra nació, l'instrument de la nostra cultura, l'expressió de la nostra ànima, la clau de la nostra llibertat. Sense l'idioma català, no existiria Catalunya. I, tenint l'idioma, existiria Catalunya sempre, ni que no tingués res més. [...] Dins la República i enmig de la Revolució, en la pau i en la guerra, ha d'ésser mantingut aquest gran dret humà i nacional de respectar i fer respectar la sobirania de la llengua pròpia a la terra pròpia. Tal és el primer article de les nostres reivindicacions d'homes i de catalans.