27/12/2021

Llibres i unicorns en els missatges institucionals

2 min

Cap de setmana nadalenc i de missatges institucionals. La nit de Nadal, com és tradició, el rei Felip oferia el seu discurs, aquesta vegada en un espai anodí del Palau de la Zarzuela preparat especialment per convertir-se en un petit set televisiu, fred i artificial, per enviar unes paraules als súbdits. El vespre de Sant Esteve, va ser el torn del president Aragonès inaugurant una nova data per dirigir-se als catalans. El 26 de desembre és la festivitat que singularitza Catalunya. El discurs es va emetre a continuació del Concert de Sant Esteve, just després de l'anunci d’una suggeridora oferta de sostenidors vermells de Lidl. L’espai escollit com a context era l’escola pública Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet. A l’inici, unes imatges del centre, buit i decorat de Nadal pels alumnes, servia d’homenatge al sector de l’educació i, a la vegada, de reivindicació en relació als atacs que ha rebut l’escola catalana en les darreres setmanes.

En el discurs del monarca, a part de les banderes espanyola i europea i l’opulent arbre de Nadal, ocupaven l’escena dos quadres d’art contemporani, un d’ells de Ràfols-Casamada. També unes fotografies oficials de les infantes amb mascareta i dos llibres significatius: Constituciones Españolas 1812/1978 i Biblioteca Nacional de España, 300 años haciendo historia. Quan Aragonès va aparèixer a l’aula semblava un nen a punt de recitar el verset de Nadal davant dels pares a la festa de l’escola. Al seu darrere, l’única legislació era la d’un pòster que resumia els drets dels infants. Els llibres que envoltaven el president eren molt més populars. El secret de l’Unicorn de Les aventures de Tintín i Contes per a nenes rebels. Les carpetes amb els noms dels alumnes, de l’Arnau al Javi, el globus terraqüi i un rètol als passadissos fet pels nens desitjant bones festes en diversos idiomes traslluïa aquesta mirada inclusiva i global que molts intenten negar a l’escola. En contrast amb la luxosa decoració nadalenca de la Zarzuela, les manualitats amb ceres i cartolina projectaven l’orgull de l’austeritat i la sensibilitat pels infants.

La realització televisiva del discurs del monarca era artificial. Cada canvi de pla era lent, enfarfegat i semblava una excusa per facilitar l’enregistrament per parts. El missatge de Felip VI transmetia la buidor i la monotonia tradicional dels Borbons. Estava escrit per ser resumit per les agències de notícies i redactat per semblar que dius però sense dir res. Aragonès va sostenir el discurs en un únic pla i ho va fer amb molta més intencionalitat comunicativa. I va aprofitar que els conciutadans estàvem sota els efectes dels torrons per anunciar-nos una possible embarrancada de la taula de diàleg abans que comenci. El missatge tenia més de vaticini que d’institucional, posant l’accent, sens dubte, en el nostre secret de l’unicorn particular. 

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats