1
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar pressupostos per forçar els temps de negociació amb ERC i l’aposta no li ha sortit bé. La primera lliçó d’aquesta crisi política, que l’ha portat a retirar el projecte de pressupostos, és que el govern no pot actuar com si tingués una majoria que no té. L’acord d’investidura va conduir Illa a la presidència de la Generalitat, però li cal negociar i complir els acords per continuar avançant en la legislatura.
2
Oriol Junqueras porta bé la pressió. Quatre anys a la presó són un entrenament de la paciència de magnituds bíbliques. Fora del Parlament i inhabilitat per presentar-se a unes eleccions, Junqueras necessita marcar perfil propi per deixar clar que Esquerra no és un soci mesell com li repeteixen des de Junts a cada oportunitat.
3
Els negociadors dels dos partits han après que Catalunya necessita passar definitivament de les audàcies a la política i han tingut un bany de realitat. D’una banda, el PSC no pot obligar a res als seus socis del PSOE. El suposat projecte federalista dependrà de la necessitat i el convenciment del PSOE o no serà. El PSC pot acceptar compromisos en nom propi, no en nom del PSOE, i, en tot cas, els compromisos no els portaran a votar en contra dels interessos del PSOE.
4
Espanya està en mode campanya electoral i els socialistes no faran res que alimenti la cantarella, tant catalanòfoba com efectiva, que Catalunya té privilegis. El PSOE considera que ha pagat amb escreix el suport dels independentistes a Madrid i Barcelona amb l’amnistia i el sistema de finançament, i que els avenços en la recaptació dels impostos no es podran fer amb les eleccions andaluses pendents. El principal escull, però no l’únic, és la ministra d’Hisenda i vicepresidenta del govern Sánchez, Maria Jesús Montero. La candidata andalusa ha dit públicament i privadament que no facilitarà els canvis legislatius necessaris per al desenvolupament de la recaptació per l’Agència Tributària de Catalunya del cent per cent de l’IRPF.
5
Amb la retirada dels pressupostos es tornen a repartir les cartes i ERC té l’oportunitat de sortir de la reivindicació de l’IRPF com a condició sine qua non. Condicionar els pressupostos únicament al compliment de l’acord de l’IRPF convertia la negociació en una ratera. Això és el que va copsar Oriol Junqueras en la seva conversa amb el president del govern espanyol quan va entendre clarament que el PSOE no seguiria el PSC i el PSC no votaria contra el PSOE. Si els acords es compleixen no serà ara, en un context electoral de vida o mort del PSOE en la batalla contra el PP i Vox i assistint a l’esfondrament de l’oferta electoral a la seva esquerra.
6
La negociació es reobre ara amb l’objectiu d’aprovar uns pressupostos que la societat catalana necessita. El context d’incertesa geopolítica amb la guerra de l’Iran convertida en un conflicte regional empitjorarà les perspectives econòmiques i farà pujar els preus de productes bàsics com l’energia i l’alimentació. La conflictivitat està augmentant i els anys d’inflació, manca d’accés a l’habitatge, infrafinançament estructural i una economia basada en sous baixos comencen a passar factura social. Si no hi ha respostes de la política tradicional, sortiran guanyant els populistes que no han governat i prometen un món feliç inexistent.
7
Al PSC i ERC han après que un error no es pot solucionar amb un altre error i que entrar en l’espiral acostuma a portar a una escalada incontrolable. Els dos socis han cedit acordant un temps mort que permet tornar a posar les bases de la negociació i buscar pistes d’aterratge perquè les dues parts tinguin guanys per apuntar-se i mantenir la governabilitat al Parlament de Catalunya. Catalunya necessita pressupostos, i si els té abans de l’estiu, Illa haurà cedit avui per guanyar tranquil·litat de cara al final de la legislatura.
8
La crisi ha canviat immediatament la posició d’ERC a Madrid, on té un grup parlamentari dividit, amb un líder més dedicat a la psicoanàlisi de l’esquerra espanyola que a l’acció parlamentària en la línia dels interessos del seu partit. Rufián haurà de competir amb la hiperactivitat política i mediàtica de Nogueras per fer valer els seus vots.
9
La convocatòria electoral a Catalunya era una opció possible i indesitjable que el temps mort polític ajorna. Les enquestes apunten a una pujada d’Aliança Catalana que no permetria la suma de les forces independentistes i potser tampoc la suma del tripartit d’esquerra.
10
L’última lliçó és la de l’oposició. Junts ha sortit de l’escenari polític a Catalunya. El retard de la recomposició interna, pendent de la tornada del seu líder indiscutible, amenaça d'arribar massa tard per a la reconstitució de l’electorat de centredreta. Internament ho saben.
