03/01/2021

Llinars: el missatge és que no hi ha missatge

3 min

La sensacional història de la festa il·legal de Llinars (o de la rave, si ho preferiu, tot i que personalment soc més dels raves coents per acompanyar l’arròs) no té cap lectura ideològica ni metafòrica que s’aguanti dreta, per més que a alguns analistes sagaços els vingui de gust elucubrar-hi. Els assistents i els organitzadors de la festa no eren nihilistes, ni posthumanistes, ni representaven la post-Europa postpandèmica, ni el postcapitalisme, ni cap altre postisme. Les dames i els cavallers allà reunits ballaven techno i es drogaven fins a perdre el món de vista perquè els agrada ballar techno i drogar-se fins a perdre el món de vista. Van arribar en caravanes i altres vehicles perquè els tenien a l’abast. No reivindicaven res, no simbolitzaven res, no tenien res a dir al món ni cap justificació per a la seva conducta, ni en volien ni en necessitaven. Algun d’ells, en al·lucinades i al·lucinògenes declaracions a les càmeres, va barbotejar alguna apel·lació sense solta ni volta a la “llibertat”, però això no ens ha d’estranyar perquè hem arribat al punt que fins i tot els feixistes van tot el dia amb la llibertat a la boca. Aquests no ho eren: ni feixistes, ni antifeixistes, ni tot el contrari. Aquests són dels pocs que poden dir honestament que no són de dretes ni d’esquerres, perquè se’ls en refot tot el que no sigui omplir-se el cervell de porqueria, química i musical. ¿Estupidesa, frivolitat, egoisme, infantilisme, falta d’empatia i de solidaritat amb el món? Segurament tot això i més, però segurament també, si ens aturéssim a examinar un per un el perfil dels assistents a la festa, ens trobaríem de tot i molt, i ens enduríem sorpreses.

No hi havia missatge en la festa clandestina de Llinars, però això no vol dir que no hi hagi contingut. Per bon comunicador que sigui el major Trapero, és difícil d’acceptar que la tardança dels Mossos fos deguda, precisament, al fet d’haver actuat de la manera més eficaç. Deixarem de banda, per tant, les excuses de mal pagador de Mossos i d’Interior per justificar el fet d’haver tardat 40 hores a desallotjar una festa clandestina (“Encara si només haguessin estat deu”, va venir a dir Trapero), i aquesta novetat segons la qual, per aconseguir fer aquesta tasca en temps de pandèmia, resulta que són necessàries les indicacions del departament de Salut. I deixarem també de banda, per cansament, la sempiterna brega entre els socis de govern, etc. Sí que és oportú recordar que hi ha una quantitat considerable de gent a Europa amb inclinació a anar a beure, drogar-se, ballar i fer el ruc “a Espanya”, que, a aquests efectes, per a ells vol dir Catalunya, Mallorca i Eivissa. Són efectes subsidiaris del nostre mai prou ben ponderat model turístic, que com sabem tots ens va traure de la misèria i també ens traurà de la crisi del coronavirus. Dit això, tinguem present que el fet de tancar-se dins una nau industrial abandonada a ballar i a ingerir substàncies no significa res. I aquest, precisament, és el missatge.

stats