Lluís Llach, passió d'abstemi

Dissabte a Porrera. Festa major i despertar primaveral. Els ceps esclaten de verd. Des de l'ermita, entre turons de vinya, el poble és una taca cubista, com el Gósol de Picasso, presidit pel campanar i travessat pel riu. Entre èpoques de bonança i recaigudes, ha sabut mantenir el seu perfil secular. Notem una airet prim, diuen que vingut de mar, en part responsable de la qualitat dels vins que dóna aquest racó del Priorat, el que té la verema més tardana, fins al novembre! Amb una colla d'amics, visitem Lluís Llach, acabat d'arribar del Senegal. És un altre i és el de sempre. És un altre perquè no parla ni de música ni de Catalunya, almenys no explícitament. Però alhora és el de sempre, proper, acollidor, com si fos l'artista de la família. A cada paraula, un somrís còmplice, "ja m'enteneu".

La seva passió d'abstemi pels vins segueix un riu paral·lel, com diria Màrius Torres, a totes les altres passions que han ocupat el lloc de la música: per la minoritària cultura serer del Senegal, per l'escriptura... També són passions d'abstemi, d'algú que sap que no en sap, però feliç de poder-s'hi dedicar en cos i ànima. Rere els vins de Vall Llach hi ha l'estimació per la terra, el respecte a generacions de pagesos. El mateix respecte i estimació el va portar a instal·lar-se a la comunitat rural senegalesa de Palmarin, on viu bona part de l'any, o a abocar-se a l'escriptura, que en el seu cas té molt de memòria personal i col·lectiva, de necessitat d'explicar-se ara que ja té una edat respectable: avui, dimarts 7 de maig, compleix 65 anys.

Després de dues hores, ens acomiada amb un somrís. Han quedat moltes preguntes per fer-li. Potser trobarem les respostes el 29 de juny al Camp Nou.