Vargas Llosa contra el feminisme

Faran tot el possible perquè el feminisme no s’escoli per cap dels porus capaços de propiciar el canvi

Els anys vinents no ens avorrirem pas, ans al contrari. Cada generació té els seus enemics i cada època ha de lliurar els seus combats. Corren temps agitats i el món està cap per avall, podríem dir que en procés de transformació. Tot i que... ¿quan no ha estat el món en procés de transformació? Quan semblava que ja s’escorava sense remei com un vaixell a punt d’enfonsar-se, el feminisme ha vingut a posar un bri d’esperança en la foscor. Suposo que són conscients que cap de les altres forces resistents sembla tenir cap possibilitat de triomf, i que és probable que el feminisme sigui, ara per ara, l’única taula de salvació.

Si tot va bé, l’auge del feminisme servirà per contrarestar una mica l’obsolescència programada del dretà i autoritari capitalisme salvatge, a falta d’una unió de les forces d’esquerra que ens hem cansat d’esperar i a falta d’altres corrents com la sostenibilitat ambiental, que no acaben de calar en l’imaginari col·lectiu. Farem bé, doncs, d’apostar pel feminisme, que pel que sembla és l’únic instrument d’abast global capaç d’ajudar a decantar la balança cap a un futur més habitable.

Naturalment, com que això no només ho veig jo, els enemics li han començat a sortir com bolets. Esmolin els seus raonaments, que la batalla serà llarga, perquè l’ofensiva contra el feminisme no ha fet més que començar. Ja fa temps que ens diuen de tot (des que no ens depilem fins que aplaudim autores de tercera); però ara que hem aconseguit posar-los nerviosos de debò, envestiran per tots costats. Atacaran el ciberfeminisme aquells que volen que internet sigui una finestra més per a la submissió de les dones, carregaran contra l’ecofeminisme els enemics acèrrims de l’ecologisme, i així flanc per flanc. Resumint, faran tot el possible perquè el feminisme no s’escoli per cap dels porus capaços de propiciar el canvi.

El feminisme sembla l’únic instrument capaç d’ajudar a inclinar la balança cap a un futur més habitable

Darrerament algunes veus “autoritzades” han carregat contra el feminisme cultural. S’han queixat que volguéssim glorificar, mai més ben dit, aquella poeta lliure i singular que va ser Gloria Fuertes, de qui aquest passat 2017 s’ha celebrat el centenari; s’han queixat que volguéssim ficar amb calçador als currículums acadèmics dones que no els sonaven ni remotament; s’han queixat, en definitiva, que volguéssim alterar l’ordre preestablert, l’ordre que ells ens han volgut imposar. I no s’ho perdin, Mario Vargas Llosa, l’insigne escriptor peruà establert a Madrid, ha pujat al carro del combat.

Des de la seva residència de Puerta de Hierro (que comparteix amb la seva parella, la sempre elegant Isabel Presley), el premi Nobel té temps per a tot: tant presideix una manifestació contra les vel·leïtats nacionalistes catalanes (les espanyoles es veu que no li fan picor) com arremet contra les feministes, que en opinió seva volem subvertir la cultura. Encara no m’he recuperat de l’ensurt, perquè fa només uns dies li vaig llegir en un article titulat “ Nuevas inquisiciones ” que “ el más resuelto enemigo de la literatura, que pretende descontaminarla de machismo, prejuicios múltiples e inmoralidades, es el feminismo ”. Tants llibres per a no res, Sr. Vargas Llosa. I miri que jo l’he llegit amb delit. On ha vist vostè que es vulgui descontaminar d’efluvis alcohòlics Sota el volcà, de Lowry, o desmasculinitzar les novel·les de Hemingway, aquell senyor de pèl al pit?

Jo d’ecofeminisme en sé poc i de ciberfeminisme encara menys (de fet, no soc jo qui odia la informàtica sinó la informàtica que m’odia a mi), però de feminisme cultural en sé una mica, perquè fa temps que m’hi exercito. O sigui que el vull tranquil·litzar. No pateixi, cap feminista voldrà prohibir La tía Julia y el escribidor perquè glossi la relació d’una dona madura amb un adolescent, ni arraconar Pantaleón y las visitadoras perquè faci apologia de la prostitució. A les feministes també ens agrada Balthus, no pensi que tenim mal gust.

El que sento és no poder-los negar a vostè i als enemics del feminisme cultural que tenen raó quan diuen que hem vingut a trencar el que vostès fins ara tan esforçadament han construït. La nostra intenció és aquesta i no l’amaguem: no volem posar una capa de nata sobre el seu pastís sinó que volem canviar-ne els ingredients. Però no passi ànsia, és cert que per fer uns pantalons amb una levita aquesta levita s’ha de descosir, però això no vol dir que anirem amb el cul a l’aire, sinó molt més confortables. Hi afegirem una cremallera, unes butxaques, unes genolleres i potser un cinturó. I ja veurà com els pantalons ens fan servei a totes i a tots.

Més continguts de