6/5: Retirada?

DIUEN QUE UNA retirada a temps és una victòria. És una manera de dir que una retirada a destemps és una derrota. El sobiranisme català va plantejar fa temps un embat profund a l’Estat. Alguns es pensaven que això seria un esprint sense oposició i entre aplaudiments cap a la línia de gol. No ha estat així. L’Estat té mecanismes eficaços per presentar resistència (i fins i tot per guanyar). Des de fa molts mesos ja es veu que aquí no hi ha un esprint cap a la línia de gol en cap de les dues direccions, sinó que del que es tracta és d’anar guanyant metres, en una direcció o altra, a través de múltiples confrontacions. L’estratègia sobiranista, volguda o forçada, de confrontació democràtica i pacífica ha fet guanyar metres. ¿Ha arribat el moment d’una retirada? ¿Hem de deixar córrer aquest embat, donar per acabada aquesta partida, i preparar-nos per a la següent, com si aquesta ja s’hagués acabat amb una derrota? Diria que no: aquest embat encara és viu i la retirada seria prematura, perquè ni tot està perdut (ni guanyat) ni tenim dret a deixar abandonats els qui l’han protagonitzat i en pateixen les conseqüències a la presó, a l’exili o als jutjats. Hi ha partit, tot i que serà llarg i difícil. I el sobiranisme ha de pensar com el pot guanyar, encara.