Manual per detectar futurs tirans
Si sents un impuls irrefrenable per convertir-te en un líder, tens ganes que t’adorin i et donin la raó, vols que el sistema educatiu parli de tu com a epicentre de totes les coses i aspires a controlar els teus conciutadans, has de mirar How to become a tyrant (Cómo se convirtieron en tiranos) a Netflix. Es tracta d’un manual molt útil que dona instruccions als espectadors per convertir-se en grans dictadors. La sèrie, de sis episodis d’una hora, se centra en la trajectòria dels tirans més emblemàtics de la història, busca els elements que tenen en comú i a partir d’aquí va relatant els passos d’aquesta guia televisada del totalitarisme. La sèrie està basada en el bestseller The dictator's handbook: Why bad behaviour is almost always good politics de Bruce Bueno i Alastair Smith. Com a bona guia i ajustant-se a les característiques de qualsevol curs virtual, el narrador de la sèrie (l’actor de Joc de trons Peter Dinklage en la versió original) es dirigeix directament a l’espectador perquè segueixi els seus consells punt per punt. Per tant, el relat històric explicant les característiques dels grans dictadors està farcit d’una gran ironia.
La sèrie agradarà als fans dels documentals d’història. És àgil, el relat està molt ben estructurat, la selecció d’imatges d’arxiu és bona i abundant i sap fixar-se en petites curiositats biogràfiques dels protagonistes que criden l’atenció. Per exemple, com Stalin va fer modificar la fotografia on sortia ell amb Lenin per donar-se un aspecte més heroic a ell mateix i empetitir la figura del seu antecessor. És perfecte també per proporcionar una petita dosi de lliçó d’història universal als adolescents en format lleuger, digerible i entretingut. Cada episodi està dedicat a un protagonista, començant per Adolf Hitler. El segueixen Saddam Hussein, Idi Amin, Stalin, Muammar al-Gaddafi i la dinastia Kim de Corea del Nord. Però no parla d’ells en exclusiva, sinó que constantment la narració busca paral·lelismes amb altres dictadors (Franco també hi surt molt puntualment) per trobar els punts que tenen en comú i, per tant, els aspectes que caracteritzen les polítiques dels dictadors, especialment les seves estratègies per arribar al poder.
Però la part més interessant d’aquesta sèrie és la que es produeix en el cervell de l’espectador. El manual per convertir-se en tirà es basa en exemples històrics que inevitablement relaciones amb esdeveniments i actituds polítiques actuals. Les estratègies sibil·lines d’alguns antics dictadors per seduir les masses no són tan diferents de les que alguns fan servir en l’actualitat. Més que una guia per ser un tirà és un manual per aprendre a detectar-los. Tots aquells tertulians que consideren que Vox no és extrema dreta perquè si ho fos la justícia ja els hauria il·legalitzat, que mirin la sèrie i comprovaran que les tiranies sovint no ho semblen fins que ja és massa tard.
