Marc Giró i la truita de Pere Aragonès

BarcelonaL'any 1992, l'assessor de premsa de Bill Clinton, l'aleshores candidat demòcrata a la Casa Blanca, va tenir una idea que va canviar la manera de fer política. Amb una campanya a punt d'exhaurir el pressupost van buscar un programa de televisió distès on Clinton pogués exhibir el seu encant personal, anant més enllà de les entrevistes on es desenvolupava el programa electoral. Van triar The Arsenio Hall show. El presentador li va canviar la corbata per una de flors grogues, li van posar unes ulleres de sol i van arrencar l'espectacle amb el candidat tocant el saxo amb l'orquestra del programa. Clinton va guanyar les eleccions i aquella estratègia mediàtica on la política s'acostava a l'entreteniment va ser l'inici d'una nova manera de seduir els electors.

Aquest diumenge a la nit, el president Pere Aragonès va creuar la cortina del Late xou de Marc Giró a La 1 amb vambes, texans i caçadora. Una declaració d'intencions estilística per demostrar que allà hi anava per raons més informals.

Marc Giró va ser el de sempre. No va tenir l'impuls de voler elevar la conversa i fer una entrevista ambiciosa. El va tutejar des de l'inici i va començar preguntant-li pel nus de la corbata, la muntura de les ulleres i el pijama que feia sevir. Les preguntes s'ajustaven al gènere televisiu: anecdotari de Palau, estampes familiars, repàs de l'Instagram i curiositats de la seva personalitat prèviament investigades i que garantien l'espurna de distensió pretesa sense gaires sorpreses. Fins i tot van ensenyar un potet minúscul de melmelada feta amb les taronges del Pati dels Tarongers que és l'obsequi de cortesia per les visites de Palau.

Si bé aquest és el to que exigeix el format, potser hauria estat bé que Giró marqués les diferències en algun moment i fes evident el seu estil propi. Que fes servir la seva murrieria i enginy i, ni que fos de manera puntual, preguntés al president per la cultura, l'àmbit que ha esdevingut la matèria primera del periodista i que sempre tracta tan bé en els seus programes.

L'espectacle el van acabar amb una paròdia de MasterChef on Aragonès i Marc Giró van competir cuinant una truita a la francesa. El presentador va fer un nyap a la paella amb la seva acceleració habitual i va regalar la victòria al president. Diu la dita que per fer una truita s'han de trencar els ous i aquella posada en escena convertia en literal les intencions més subtils. Era el retorn d'un clàssic: els polítics exhibint instants domèstics a la televisió per apropar-se a l'electorat.

L'entrevista va ser un quid pro quo sense complicacions. Giró és l'home de moda a qui tothom es vol acostar, per curiositat i per simpatia i, sobretot, perquè sempre rema a favor dels seus entrevistats. I la presència del president Aragonès era, sobretot, el revulsiu mediàtic que el Late xou necessitava per cridar l'atenció. L'hora, el dia i la cadena no ho posen fàcil.