24/11/2015

Marxar corrents

2 min

Xavier Domènech, el candidat d’En Comú Podem, li va dir al Bassas aquestes paraules, quan ell li va preguntar què havia votat el 9-N: “No vaig votar per un tema administratiu. Hauria votat sí-sí. No sóc independentista però crec que Catalunya ha de ser reconeguda com a subjecte plenament sobirà”.

No intentem endevinar la causa administrativa -potser tenia el carnet caducat- i diguem-li que no ser independentista, com ell, és la cosa més normal del món, de la mateixa manera que el que és normal és no ser feminista, no ser gay friendly, no ser animalista, no ser partidari del quilòmetre zero. Quan hem de reivindicar la independència, el feminisme, el gayfriendlyisme, l’animalisme o el quilometrisme zero, vol dir que les coses no són normals. En un planeta on no torturessin el Toro de la Vega no caldria que hi hagués animalistes, i n’hi hauria prou amb els amants dels animals. En un planeta on l’Estat Islàmic no violés nenes ni tragués sang a les velles per als seus soldats, no caldria ser feminista, només caldria estar orgullosa de tenir mugrons (dos). I en un estat independent, esclar, no caldria que hi hagués independentistes, perquè seria tan absurd com declarar-se vegetarià sent un conill. No ser independentista, doncs, però creure que Catalunya ha de ser reconeguda com a subjecte plenament sobirà és el que ens passa a la majoria. I ara, a més a més, ho trobem urgentíssim. Estem intervinguts. Hi ha una mena de Charles Montgomery Burns, l’amo de la central nuclear de Springfield, que en tant que ministre d’Hisenda d’Espanya ens diu que només ens tornarà l’escarransida part de la pasta que li enviem si li demostrem que no la gastem en “qüestions identitàries”. Com? No només no respecta el criteri dels representants de la majoria de catalans, sinó que fa veure que és almoina. Em fa pagar quatre drons per al seu exèrcit a preu d’or i em vigilarà les fotocòpies que faci a Catalunya Ràdio per si de cas són d’una estelada. Sí, Domènech, hem de marxar com més aviat millor.

stats