Els mecanismes de la misèria (1969)

De l’article –traducció pròpia– de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a Jóvenes (XI-1969), revista en què ell i altres companys de la Promoció Régis Debray van publicar tot just graduats a l’Escola de Periodisme de l’Església-CICF. Aquell periòdic tractava de posar qüestions d’actualitat a l’abast de la gent jove. Aquest dijous és l’aniversari del naixement de Barnils.

En uns dotze mil milions de dòlars es xifra l’ajut econòmic que reben els països del Tercer Món de la resta d’estats. També és conegut el propòsit –incomplert– de dedicar l’u per cent del producte nacional de cada país desenvolupat a les nacions en vies de desenvolupament. [...] L’Aliança pel Progrés estatunidenca i els discursos del secretari de l’ONU, U Thant, i del Papa, si per una banda tenen un caire de queixa pel poc ajut prestat pels països rics als països pobres, per altra banda donen per fet que l’ajut ja es produeix d’alguna manera i que el que cal fer és “incrementar-la”. La doctrina econòmica ensenya que l’expansió del sistema capitalista arriba a un punt en què pot produir molt més del que la seva gent pot consumir. Aquesta previsió no s’ha acomplert. Ben al contrari, arribats els països capitalistes a un punt en què el seu problema era disposar del capital que no podien invertir en el seu propi àmbit –a causa de la carestia de la mà d’obra, del preu elevat dels terrenys i les instal·lacions, d’estar cobertes les necessitats físiques elementals–, la direcció que prenen aquests capitals no és pas la d’afavorir els països subdesenvolupats. [...] Els països capitalistes inverteixen els seus capitals en tres capítols: producció d’armament; fabricació de productes en els mateixos països desenvolupats; intensificació de les “necessitats” de consum. [...] Això que els països subdesenvolupats venen productes barats i compren productes cars són paraules certes, impressionants, si és vol. Però els falta alguna cosa per ser convincents. Potser els manca senzillesa, o sigui que els sobra oratòria. Una xifra ajuda a veure que aquesta compra de productes cars i venda de productes barats és el drama del Tercer Món a nivell econòmic: el deute exterior d’aquests països –és a dir, el que ells deuen als altres després de comptar el que ingressen per les seves vendes de productes primaris i restar-ho del que gasten en la compra de productes manufacturats, maquinària, etc.– és de cinquanta mil milions de dòlars. [...] Dues forces mantenen ara els països del Tercer Món en una situació d’inferioritat: el deute exterior i la carrera d’armaments. Els cinquanta mil milions de dòlars són un pes insuportable en la cartera d’aquests països. Desespera imaginar que, no tan sols cal estalviar diners per desenvolupar-se, per sortir de la misèria, de l’analfabetisme, per vèncer fred, calor o fam, sinó que abans els cal pagar milers de milions als països desenvolupats, els mateixos que pel seu mecanisme d’expansió són la causa de la situació. La carrera d’armament s’intensifica. Els Estats Units, la nació més rica del món, la que no obstant està en sisena posició entre els països que ajuden el Tercer Món, ha aprovat el projecte “míssils-antimíssils”, que potenciarà més encara la indústria bèl·lica del seu país i dels seus aliats i la consegüent sostracció de capital als sectors positius. [...] No podem inventar la història. Però podem modificar-la.

De l’article –traducció pròpia– de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a Jóvenes (XI-1969), revista en què ell i altres companys de la Promoció Régis Debray van publicar tot just graduats a l’Escola de Periodisme de l’Església-CICF. Aquell periòdic tractava de posar qüestions d’actualitat a l’abast de la gent jove. Avui és l’aniversari del naixement de Barnils.