Per molts anys, Jane!
Aquests dies s'han celebrat arreu del món els dos-cents cinquanta anys del naixement de Jane Austen, mentre les seves obres —en format llibre o pel·lícula o sèrie— continuen tenint un èxit inqüestionable. Al nostre país, aquesta celebració l’han liderada, com no podia ser d’una altra manera, des del Club Victòria, la col·lecció del Cercle de Viena que reuneix algunes de les millors novel·les clàssiques angleses, incloses, no cal dir, les de Jane Austen.
Encara ara, quan es parla d’aquesta figura rellevant de la literatura anglesa, perdura una mena de pugna entre la imatge que va projectar la seva família i que des d’aleshores hi ha hagut interès a mantenir, la d’una jove soltera miraculosament dotada que escrivia històries romàntiques mentre sargia mitjons o entretenia els nebodets, i la d’una noia amb talent i ambició, que volia ser llegida i guanyar diners i independència amb la seva feina. La biografia publicada pel seu nebot l’any 1869 també insisteix a retratar Austen com una dona dolça i gens interessada en la política ni en la crítica social.
Però només cal llegir-la per saber que Jane Austen tenia tot l’interès del món a retratar el món que li va tocar viure i a destacar-ne algunes injustícies i desigualtats, especialment quan es tracta del paper de les dones. La seva literatura és una crítica consistent a la societat classista i masclista que l’envoltava, tot i que no disparava obertament sinó a través de la ironia i dels seus personatges.
És innegable que la popularitat de Jane Austen ha assolit nivells mai vistos gràcies als productes audiovisuals: pel·lícules i sèries mal anomenades “de tassetes”, que miren de convertir una obra literària de qualitat en una marca. És el perill que comporta l’èxit comercial.
Tanmateix, deu haver-hi, segur que n’hi ha, joves que han sentit curiositat pels llibres de Jane Austen gràcies a aquesta “marca”. Si és així, si han anat a buscar Sentit i sensibilitat o Emma i se l’han llegit, ja haurà valgut la pena. Potser llegint-la captaran les idees feministes que s’amaguen en els seus textos i, amb permís de Rosalía, optaran per apuntar-se obertament a la causa que defensa la igualtat per a les dones.
En aquest sentit, sap molt de greu la desaparició d’una gran quantitat de correspondència privada de l’autora. La seva estimada germana Cassandra va destruir les cartes que, segons sembla, podien haver “tacat” la imatge que la família volia projectar de Jane. Ai, Cassandra, t’ho perdonem perquè va ser un acte fet des de l’amor, però... Fa una gran recança no haver pogut saber què pensava Jane Austen de tantes coses!
Li agradaria el Sr. Darcy idealitzat que ha creat el cinema? Participaria en els actes que la ciutat de Bath (que no està gens clar que estimés) li dedica sovint? Qui la convenceria més, Keira Knightley fent d’Elizabeth Bennet, Emma Thompson i Kate Winslet com a germanes Dashwood o Anne Hathaway interpretant-la a ella mateixa?
I, ja que som a tocar de Nadal, com reaccionaria la Jane si, a la taula familiar nadalenca, algú li fes la pregunta impertinent: "I així, encara no tens parella, Jane?"
