Per un Centre Nacional de la Fotografia i de la Imatge

Era el merescut comiat per jubilació de Pepe Font de Mora, que va ser durant més de vint-i-tres anys el director de la Fundació Foto Colectania, una de les institucions fotogràfiques privades —amb vocació pública— més prestigioses del país, fundada i presidida, des del 2002, per Mario Rotllant. A més de les exposicions que es poden contemplar a la seva seu del passeig Picasso de Barcelona, Foto Colectania compta amb una molt destacada col·lecció: unes 3.500 imatges de més de 80 autors espanyols i portuguesos.

L’altre motiu de la invitació a més de trenta autors, crítics, amics i col·laboradors de la casa era la presentació de la nova jove directora de Foto Colectania, triada per concurs: Elisa Medde (Nuoro, Sardenya, Itàlia, 1981), historiadora de l’art especialitzada en cultura visual i pràctiques fotogràfiques contemporànies.

Al juliol, el departament de Cultura de la Generalitat va anunciar l’adquisició d’una de les col·leccions privades de fotografia catalana, espanyola i internacional més importants de l’Estat per la seva singularitat: la col·lecció de Chantal Grande i David Balsells, procedent dels fons de la Galeria Forvm de Tarragona, sens dubte la més influent i destacada de les galeries de fotografia durant els anys setanta i vuitanta. Més de mil cinc-centes imatges originals de més de cent cinquanta autors. La col·lecció de la Galeria Forvm ja forma part de la Col·lecció Nacional de Fotografia i serà dipositada al Museu d’Art Modern de Tarragona, que depèn de la Diputació de Tarragona. A finals de l’any vinent, podrà contemplar-se a Tarragona una bona selecció d’aquesta col·lecció excepcional.

Per tot el territori són ben vius i concorreguts els festivals fotogràfics: Scan, a Tarragona; Panoramic, a Granollers; Revela’t, a Vilassar de Dalt; Lumínic, a Sant Cugat, l'Incadaqués Photo Festival, i la Biennal Xavier Miserachs, a Palafrugell, entre molts d’altres. A Torroella de Montgrí es pot visitar al Palau Solterra, el Museu de Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas.

Certament, Barcelona viu, com mai, un temps d’eclosió de la fotografia i està ben situada per esdevenir una veritable capital de la imatge del sud d’Europa. A la ciutat hi ha nombroses institucions que s'hi dediquen: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Centre KBr de la Fundació Mapfre, Virreina, Centre de la imatge i Photographic Social Vision, que s’han destacat per la seva ambició patrimonial, artística, creativa i educativa, i també per la seva voluntat de difusió internacional.

Ara bé, malgrat aquesta profusió d’institucions, el cert és que no hi ha cap lloc on poder contemplar, com caldria, una bona mostra de la història de la fotografia catalana. Paradoxalment, qui vulgui veure'n una bona selecció cal que visiti l’exemplar Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor, Mallorca, on hi ha un gran fons d’imatges de Catany i d’altres autors.

"Vivim un moment de mutació profunda de les imatges. Les fotografies, tradicionalment concebudes com a testimonis del que és real, s’han convertit en artefactes cada cop més ambigus. L’arribada de la intel·ligència artificial ha accelerat aquesta transformació i ha accentuat la crisi de la noció mateixa de veracitat visual", afirma Joan Fontcuberta a Lliçons de coses. Qui controla les imatges i el llenguatge controla la informació i el poder. 

Aquests darrers anys, la Col·lecció Nacional de Fotografia ha augmentat exponencialment. Al MNAC hi ha un fons de més de 70.000 imatges que a penes és conegut. Quan el Govern de Catalunya va aprovar el Pla Nacional de Fotografia, l'any 2014, hi havia a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a altres arxius catalans més de 35 milions d’imatges que formen part del patrimoni públic. 

L’any 2026, França celebrarà, amb tots els honors, el bicentenari de la creació de la fotografia. El 2014, el govern català va aprovar d’impulsar el Centre Nacional de la Fotografia i de la Imatge. La seva creació és més necessària que mai, donada la importància cada vegada més decisiva de les imatges en les nostres societats digitals postindustrials. Un centre en clau de segle XXI, en xarxa més que no pas centralitzat, que consolidi i doni suport al sector i a les diferents institucions implicades, que coordini, impulsi, doni suport, coprodueixi i doni a conèixer, aquí i fora, la fotografia catalana i les nombroses i diverses iniciatives que hi ha al voltant de la fotografia i la imatge.