La millor sèrie dels darrers mesos
Amb l’entusiasme d’haver acabat de veure'n l’últim capítol, confirmo que Mare of Easttown, a la HBO, és la millor sèrie que he vist en els darrers mesos. És un thriller d’investigació d’un assassinat on tots els fils estan perfectament cosits per garantir el suspens i la imprevisibilitat. Cada final d’episodi t’impulsa a continuar i no perquè et deixi penjat d’una gran incògnita sinó perquè t’arrossega la força de la història i dels personatges. A més, és una investigació policial que no té el ritme frenètic propi del gènere sinó la cadència desesperadament realista que impacienta tot un poble. Easttown és una petita comunitat on tothom es coneix però ningú sap del tot què passa a casa dels altres.
La protagonista, la Mare, també trenca els estereotips amb una interpretació esplèndida i controlada de Kate Winslet. Ella és la policia que investiga l’assassinat d’una noia del poble. Però també és una dona normal i corrent trencada pel dolor familiar, destruïda emocionalment i asfixiada per l’entorn. Però no cau en el clixé de la dona solitària, autodestructiva i amargada. La Mare estima la seva família malgrat la tristor i la culpa que la corseca, procura subsistir establint vincles d’afecte malgrat la duresa d’un context on massa sovint es barreja la vida i la feina.
Però Mare of Easttown és molt més que això. I en aquest molt més hi ha l’ingredient que converteix la sèrie en un thriller sensible i profund que té més ambició que resoldre un misteri. A Mare of Easttown cadascuna de les trames està connectada d’alguna manera a la maternitat. És un concepte que impregna tota la sèrie, implícitament o explícitament. L’argument i els conflictes funcionen perquè les dones de la sèrie han estat portades al límit del pes de la maternitat: de l’amor més incondicional al patiment extrem.
L’absència d’un fill o una filla, la desesperació per proporcionar-los benestar, la impossibilitat de rescatar-los de l’abisme, la dificultat per establir-hi un vincle o l’horror d’haver de trencar-lo, l’instint de protegir-los, el desig per recuperar-los, la desesperació de perdre’ls, la incapacitat per comunicar-s’hi, la responsabilitat de cuidar-los, el sacrifici de no obtenir-ne res a canvi, la resignació de parir-los o la soledat d’educar-los. La maternitat en el sentit més extens del terme i com els rols masculins s’hi desenvolupen al voltant. Els fills també es converteixen en les víctimes dels entorns familiars, dels errors i les misèries acumulades generació rere generació.
Subliminarment, el nom de la protagonista té també aquest component maternal. Mare és una variant de Mary, Maria, la figura de la maternitat per excel·lència, i fa referència també al terme llatí de la mar, símbol de l’origen de la vida. La Mare acabarà desenvolupant una conducta que la convertirà en una mena de mare del poble, Mare of Easttown. Una sèrie que et commou des del primer episodi, que et sorprèn fins el final i que, arribats a l’últim capítol, t’adones que ha tingut tanta cura de la resolució de la història com de l’emoció de tot el recorregut.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
