08/10/2014

El ministeri deixa de ser un refugi polític per a Ana Mato

3 min
La ministra de Sanitat prova de recuperar el lideratge de la crisi sanitària.

MadridAna Mato Adrover, ministra de Sanitat, és una dona de tracte afable. Durant tants anys de carrera política ha anat cultivant una imatge de certa fragilitat, sempre amb el somriure a punt. Un cop al govern, però, ha fet d’aquesta pretesa discreció un escut per protegir-se de les polèmiques que l’han anat posant contra les cordes.

Des del 2011, quan Mariano Rajoy va formar equip, el ministeri -al madrileny Paseo del Prado- s’ha convertit en el seu peculiar refugi per allunyar-se de l’ombra allargada del cas Gürtel. En aquests gairebé tres anys, Mato ha tingut una presència escassa als mitjans de comunicació. A diferència d’anteriors ministres, que tenien una formació específica en matèria sanitària, ella (llicenciada en ciències polítiques i sociologia) ha optat sempre per mesurar molt les intervencions públiques i sovint s’ha fet acompanyar per alts càrrecs del departament per respondre a les preguntes més compromeses de la premsa.

Dilluns, confirmat a Madrid el primer cas de contagi d’Ebola fora de l’Àfrica, se la jugava. Era un moment especialment delicat i l’opinió pública buscava certeses. La roda de premsa va durar poc més de vint minuts i van quedar molts interrogants per resoldre. Ahir va rebre una allau de crítiques, fins al punt que el PP va haver de calmar els ànims i assegurar que donaria les explicacions necessàries al Congrés. Per alguns grups de l’oposició no n’hi ha prou i exigeixen responsabilitats per la manera d’afrontar aquest episodi. Per la seva banda, el PSOE vol escoltar les seves paraules a la cambra baixa abans de decidir si exigeix dimissions. La carrera política de Mato -lleial primer a Aznar i després a Rajoy- pot dependre de com lideri aquesta alerta sanitària.

Retallades polèmiques

Ahir a les files del seu partit tenien coll avall que estaven davant d’un moment difícil. Alguns dirigents, però, subratllaven en privat que tot govern ha de fer front, en un moment o altre, a aquest tipus de crisis sanitàries. La clau, però, és aconseguir gestionar-les amb prou consens social i polític.

Mato -que va formar part del clan de Valladolid, el pinyol del president d’honor del PP en els seus inicis- ha sabut refugiar-se en el seu ministeri per no pagar cap preu polític per la retirada del projecte de llei de l’avortament, després de deixar la iniciativa en mans de l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. És a partir d’ara quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, li ha encarregat retocar determinats aspectes de la legislació vigent. L’any 2009, com a vice secretària general d’organització del PP, va assistir a les manifestacions contra la reforma socialista.

En aquesta legislatura, en canvi, no ha pogut esquivar haver d’explicar-se per les retallades que toquen en part la despesa del seu ministeri, tot i que les mirades s’han centrat, sobretot, en les tisorades autonòmiques en aquest terreny. Abans, encara a l’oposició, ja havia defensat, amb polèmica inclosa, les polítiques que aplicaven les comunitats del PP per quadrar el dèficit i havia censurat les del PSOE. Per erosionar el govern socialista d’Andalusia va arribar a afirmar que els nens d’aquella comunitat eren “pràcticament analfabets”. Temps després va assegurar que feien classe asseguts a terra. Aleshores era una peça clau de l’equip de campanya de Rajoy, que la va compensar amb una cartera ministerial que obliga a treballar frec a frec amb les comunitats autònomes. Sovint no ha sabut teixir complicitats. Un dels casos més evidents de falta d’acord va ser la normativa per limitar l’accés a l’atenció sanitària als sensepapers. El pla de pobresa infantil també va aixecar moltes veus en contra.

El pes del confeti

Paral·lelament a la contestació social i política a algunes de les seves decisions i a l’obstinació per situar-se en un segon pla, lluny dels focus, hi ha una altra espasa de Dàmocles sobre seu: el cas Gürtel. Informes de la lluita contra el frau han posat de manifest que el seu exmarit, Jesús Sepúlveda -antic alcalde de Pozuelo de Alarcón-, presumptament hauria rebut obsequis per a ell i la seva família d’aquesta trama corrupta. Un dels regals més coneguts són els 4.680 euros en confeti. Aquesta ombra es projecta sobre una gestió controvertida que ara es troba a l’ull de l’huracà. El ministeri ha deixat de ser el seu refugi.

stats