Moix, explosió de color i imaginació a Barcelona
Barcelona torna a estar d’enhorabona. Aquest dilluns al vespre, als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, al carrer Ausiàs Marc, s’inaugura una gran exposició antològica del pintor Santi Moix. Dic que és motiu d’alegria per dues raons. La primera, perquè la pintura, l’escultura i la ceràmica de Moix representen l’exuberància del color i de la imaginació, com si l’artista no tingués prou mans, ni llapis, ni pinzells, ni paleta per expressar totes les idees que li bullen al cervell. Sempre ha portat a dins aquesta passió, com podrien testimoniar els seus professors d’història a l’escola, als quals preferia contestar els exàmens amb més dibuixos que paraules per narrar els fets que eren objecte de la prova. De les exposicions de Moix se surt fresc, divertit, juganer, somiador, ben bé com és aquest artista pencaire.
I la segona, perquè Moix va marxar a l’aventura, a Nova York, quan tenia vint-i-sis anys, i allà s’ha obert un camí que l’ha portat per tot el món fins a convertir-se en un dels artistes catalans de més reconeixement internacional, i ho ha aconseguit omplint la seva obra de motius animals i vegetals que remeten als paisatge de masies i pagesos que van veure els seus ulls infantils, passats pel seu personalíssim túnel de colors i formes.
Moix no ha deixat mai de tenir un peu a casa, com testimonia l’església de Saurí, al Pallars Sobirà, on havia passat estius amb la família, i de la qual va tornar a pintar l’interior en una intervenció que es va acabar el 2018 i que podria obrir un camí per salvar el patrimoni arquitectònic del romànic més amenaçat.
En un moment del món en què els temes que dominen la conversa són greus, tristos i urgents, l’exposició de Moix a Barcelona tornarà a ser el perfecte exemple de la funció refugi que l’art ofereix als sentits i a l’ànim, gràcies a la seva capacitat d’apujar el llistó de la nostra experiència diària.
