05/07/2016

Dos homes parlant de la menstruació

3 min

Diumenge a la nit a TV3, en el Retrats de Jaume Barberà, vam tenir un nou capítol del que ja és un clàssic: l’entrevista al psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer. És l’especialista que dóna consells sobre nutrició per contribuir a la salut de les persones. El mateix que li va preguntar en anteriors episodis “Jaume, tu com cagues?” i “Jaume, tu fas tetes?”, diumenge li va engegar: “Jaume, al matí quan et lleves, tens trempera?”

Aquesta vegada el programa versava sobre la importància dels nivells de serotonina en el cos humà. En Verdaguer va explicar que en els homes eren més estables però que en les dones eren més oscil·lants a causa del cicle menstrual. Res a dir de les teories científiques de Verdaguer sobre les fluctuacions hormonals de les dones. Però la cosa va degenerar en una teoria masculina habitual sobre la regla: s’acaba caient en un humor indulgent que retrata les dones com a éssers irracionals víctimes de la tirania de les hormones a l’hora de desenvolupar la seva conducta social. Verdaguer li explicava a en Barberà: “A mig mes, quan tenen els estrògens més elevats, les dones descansen millor a les nits, tenen més bona memòria i estan de més bon humor. [...]. I en els últims catorze dies estan de més mal humor, no van bé de ventre i tenen més problemes, anímics i etcètera...”

El psiconeuroimmunòleg li va posar un problema de lògica al periodista: “Si amb l’ovulació la serotonina i els estrògens estan més alts, si has de donar una mala notícia a la teva dona, ¿quan escolliries per dir-l’hi, del mes?” I Barberà: “Claríssim, no? A mig mes! Tot el pitjor a mig mes!” Entrevistador i entrevistat van caure en un error de concepte. Deien “a mig mes” quan en realitat es referien “a meitat del cicle menstrual”. Que alguns no es pensin que el dia quinze de cada mes totes ovulem en massa i el trenta menstruem juntes. Verdaguer assentia: “Tot el pitjor a mig mes. Quan li has de dir «Vull fer una excursió amb aquells amics del futbol»...” I en Barberà afegeix: “I que sempre et diu que no... ¿Si ho fas a mig mes et dirà que sí? ¿Estàs dient a tots els senyors, nois i homes que ens miren ara que si vols aconseguir alguna cosa que normalment no aconsegueixes de la teva companya, ho facis a mig mes?” I Verdaguer: “A mig mes l’ensopegaràs de més bon humor, més feliç, haurà descansat bé i es concentrarà millor”. Barberà hi veia alguna pega: “Però elles també ho saben això...” I Verdaguer insistia: “Sí, elles ho saben perquè si han estudiat i han fet esport veuran que rendeixen mes a mig mes que els últims catorze dies”.

Desconec quina relació tenen Barberà i Verdaguer amb les seves parelles que els han de demanar permís per sortir i els hi deuen negar. Que la divulgació mèdica televisiva acabi derivant en el simplisme masclista que deixa les dones com a éssers desequilibrats que cal tractar diferent en funció de la data és, francament, un atreviment. I ho escric des de la màxima esplendor dels meus vigorosos estrògens i sense l’ensurt que el meu espòs ho hagi aprofitat per demanar-me permís per sortir de casa. Ai! Tanta divulgació de la medicina alternativa i progrés científic per acabar caient en els tòpics més arnats. Perdona’ls, Senyor. Deu ser pels seus nivells de testosterona, que no saben el que es diuen...