CRÍTICATV

El xou de la ignorància

Mediaset, grup mediàtic especialitzat a potenciar la imbecil·litat de la gent, ara ja pot treure partit del seu públic potencial

Telecinco ha estrenat un nou format just després de l’informatiu del vespre. És un espectacle desafortunat titulat Sentido común que amb el nivell que demostra es constata que és el menys comú dels sentits, sobretot a l’hora de fer televisió. Els creadors diuen que s’han basat en “l’esport nacional d’Espanya: opinar”. La idea és senzilla. Proposen temes d’actualitat a gent del carrer, en el seu context domèstic o laboral, perquè desenvolupin una reflexió personal. Per descomptat, no és un càsting a l’atzar. El programa ha triat gent de classe baixa o mitjana-baixa, amb pocs estudis o fins i tot gens, i els fan parlar de Donald Trump i el conflicte dels Estats Units amb Corea del Nord, per exemple. No tots els temes són de política internacional. De tant en tant els donen peixet fent-los opinar de tertulians de Telecinco o notícies de les revistes del cor. “ ¿Dona Trans? ¿Domal Trons? ¡Cómo se llame el presidente ese!” és un dels exemples de comentaris que es recullen durant l’emissió. També parlen sobre estadístiques de divorci, masclisme o el rànquing de les universitats espanyoles a nivell mundial. La gràcia consisteix en l’exhibició de la ignorància col·lectiva del país, a riure del baix bagatge cultural de la majoria de persones. No necessàriament són friquis.

A 'Sentido común' intenten convertir la incultura en una cosa simpàtica i divertida

Són dones humils que treballen d’escombriaires, Juanis de polígon, conductors d’ambulàncies, xinesos que regenten basars... Tots acaben opinant per aproximació de la realitat que els envolta i de les notícies que els comenten, a vegades afegint-hi algun apunt personal. Sentido común manté un equilibri perillós. A nivell de realització i direcció del programa hi ha un aparent respecte envers els personatges. No és una burla directa sinó força subtil, gairebé subliminar. Pretén garantir, en la seva estultícia, una mena de sentit de l’humor, espontaneïtat, veritat i tendresa. Però en el fons no és altra cosa que treure partit de la ignorància general. Fa sentir l’espectador en una posició de superioritat envers els protagonistes, perquè la manca d’informació i coneixements culturals que demostren és obvi. Però la situació és enganyosa, perquè molts espectadors que riuen de l’estultícia aliena segurament tampoc tindrien nivell per donar un context gaire millor als temes d’actualitat.

És, en certa manera, l’orgull del catetisme, aquella habilitat tan castissa de convertir la beneiteria i la incultura en una cosa simpàtica i divertida. És el famós cunyadisme elevat a la màxima potència.

Mediaset, grup mediàtic especialitzat a potenciar la imbecil·litat de la gent, ara ja pot treure partit del seu públic potencial. El que és cínic és que Telecinco presumeixi de tenir els informatius més vistos d’Espanya i després d’emetre’ls evidenciï, amb Sentido común, el poc que aporten a la societat i fins a quin punt contribueixen a la desinformació i ignorància de la seva audiència.

Més continguts de