Roma, 1970. El papa Pau VI rep l’abat de Montserrat Cassià Just. Dies abans, l’abat havia obert les portes del monestir perquè s’hi tanquessin uns 300 intel·lectuals, en protesta pel Procés de Burgos contra militants d’ETA, entre els quals dos capellans. L’Església basca es regira contra el judici militar, que dicta nou penes de mort que Franco evitarà amb un indult a última hora. Montserrat és fortament atacat per la dictadura, i l’abat va a buscar la protecció de la Santa Seu. I l’obté: Pau VI el tranquil·litza amb un “rebeu tothom”.
Més enllà de les regles d'hospitalitat monàstica que obliguen a acollir el pelegrí, i com que es tracta d’una visita política, penso en aquest “rebeu tothom” a l’hora de valorar la visita del rei Felip de Borbó a Montserrat, dilluns que ve. És una visita incòmoda per al monestir, però el rei d’Espanya hi serà rebut, com tothom. El monarca continua el degoteig constant de visites al nostre país per projectar una aparença de normalitat, i fins i tot de sintonia popular (com probablement veurem a Badia del Vallès), però amb la visita de dilluns fa un salt de qualitat, perquè vora vuit anys després del desafortunat discurs del 3 d’octubre s’ha fet convidar a la capital espiritual de Catalunya.
El rei sap que no hem oblidat aquell “A por ellos!”, que s’ha arribat a presentar com el 23-F del seu pare Joan Carles, i que el va encimbellar a Espanya en la mateixa mesura que el va enfonsar entre una bona part de catalans. Quan Obama va pujar a Montserrat vam dir que, a Catalunya, l’expresident dels Estats Units no podia estar en millors mans. Aquesta visita difícil demanarà un to, uns gestos i un missatge que Montserrat ha de saber trobar.
