01/08/2021

La mort discreta de Laura Foreman (i 2)

2 min

BarcelonaAhir els parlava de Laura Foreman i de com va ser apartada del periodisme per embolicar-se sentimentalment amb una font mentre treballava per a l'Inquirer. Ja a l'època algunes veus van indicar que se li havia aplicat una vara de mesurar diferent que als seus companys homes, a qui mai fins aleshores s'havia fiscalitzat gaire amb qui anaven o deixaven d'anar al llit. Sí a partir d'aleshores. L'Inquirer va establir un codi ètic i molts altres mitjans el van seguir. A vegades amb derivades delirants, com va passar a Catalunya amb El Observador dirigit per Alfons Quintà, que prohibia les relacions sentimentals entre persones de la redacció. Bona sort, regulant això...

En tot cas, i tornant a Foreman, la periodista aleshores ja treballava al New York Times i la seva relació amb el polític no podia afectar la seva feina d'aquell moment. Però el diari estava en plena guerra amb l'administració Carter i assenyalava els presumptes conflictes d'interessos amb un dels consellers del president, Bert Lance. Editorialitzar sobre l'afer no era gaire compatible amb tenir al centre d'una diana similar una reportera seva, així que els executius van optar per deixar anar el que consideraven un llast. El director executiu del New York Times de l'època, el mític i controvertit A.M. Rosenthal, va voler esvair la sospita de represàlia moral deixant anar una frase que ha acabat incorporada a la cultura interna del diari: "No m'importa si els meus reporters practiquen sexe amb elefants... mentre no estiguin cobrint el circ". El podem creure, o no. L'homofòbia demostrada durant els primers temps de la sida dibuixa un perfil prou conservador per témer que Foreman va patir un càstig que un home hauria esquivat.

Lance, per cert, va acabar dimitint. Però la justícia el va considerar innocent. No va ser el millor moment del New York Times.

stats