El músic i la música
“Bach és el músic i Mozart és la música”, solia dir aquell enorme mestre de músics que va ser l’Oriol Martorell. En tot cas, i seguint la seva idea d’atribuir a algú la màxima representació de l’ofici i a algú altre la personificació de l’especialitat, juguem una estona, que això va a gustos.
Messi és el futbolista i Cruyff el futbol, em penso. En algunes latituds geogràfiques, o franges d’edat, el futbolista seria Pelé o Maradona, perquè la bellesa i eficàcia competitiva del seu futbol arribaven a la categoria de màgia, mentre que Cruyff, màgic al camp ell mateix també, va elaborar tot un marc conceptual (del qual Guardiola ha estat el deixeble principal), en el qual la possessió de la pilota i l’ocupació de l’espai de l’equip al camp han de servir per defensar i per atacar, la qual cosa demana domini de la tècnica i molta intel·ligència en la presa de decisions. De fet, rellegint cròniques dels anys setanta, comprovo que va fer fortuna entre els crítics de l’època la idea que, amb Cruyff, el Barça estava jugant al futbol que tothom jugaria l’any 2000.
Un bon amic em diu que és al revés, que Cruyff seria el futbolista —perquè pensava el futbol i l’interpretava com ningú, amb plena subjecció a una manera d’entendre el joc— i que Messi seria el futbol —perquè li fluïa sense més complicacions teòriques aparents i, quan el veies jugar, amb aquell repertori de prodigis que regalava en qualsevol partit, podies dir que "Ell era el futbol".
És una discussió bizantina, esclar. I si voleu omplir les vostres sobretaules nadalenques, només cal que obriu el focus: quina seria la parella en la música contemporània? I en la literatura o el cinema? Que continueu tenint unes bones festes.
