31/07/2020

Les mans cremades

3 min
Imatge d'arxiu de George Orwell

Miquel Berga ha publicat fa un parell o tres de mesos un assaig realment fascinant (Quan la història et crema la mà. Tusquets). La història de dos grans escriptors anglesos, un poeta i un prosista, entre la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Jo soc un audenià de fa anys (quan tenia trenta anys i vivia a Londres vaig començar a traduir algun dels seus poemes per entendre’ls millor. Així vaig traduir, recordo, Musée des Beaux Arts i En memòria de W.B.Yeats). També el vaig imitar, en el to i la mètrica, com a mínim en un poema, i vaig rebatre, ja més tard, el seu magnífic En lloança de la pedra calcària amb el meu En lloança de les pedres rebeques. I un dels últims poemes que he escrit porta el títol d’un dels seus, Paysage moralisé. Tot i que els poemes no tenen res a veure. El seu és una sextina i el meu no. De fet tots dos usen una expressió d’Erwin Panofsky, l’historiador de l’art, dedicada als paisatges amb història afegida. Bé, tot plegat per dir que Auden és un dels poetes que fa anys que llegeixo.

La meva relació amb Orwell és molt diferent. Com que no acostumo a llegir novel·les, l’he llegit poc. Homenatge a Catalunya, 1984 i poca cosa més. Ara aquest llibre de Miquel Berga m’ha fet venir ganes de llegir més Orwell. Per què? Doncs perquè Berga sap fer un retrat del personatge que te’l fa molt pròxim i et fa venir ganes de conèixer-lo directament en la seva obra. Amb Auden fa el mateix, però ja he dit que en el meu cas era un vell conegut. Tot i que Berga n’explica coses que no sabia, esclar.

Orwell i Auden no van ser pas amics, ben al contrari. Orwell va criticar durament Auden, ficant-se fins i tot amb la seva vida privada. El va tractar de marieta en un article. Auden era un nen maco d’Oxford, homosexual, ben educat. Orwell era un nen d’Eton. Però la seva educació selecta es va aturar aquí. Tot i que la xarxa d’Eton li va ser d’utilitat més endavant a la seva vida.

L’any 1937 tot dos van estar a la guerra d’Espanya, però també de maneres molt diferents. Orwell va anar al front, hi va ser ferit i va seguir de molt a prop els anomenats Fets de Maig, és a dir, la lluita dels estalinistes contra qualsevol altre comunista, sobretot contra el POUM. Auden pretenia, a la guerra d’Espanya, ser-hi conductor d’ambulàncies. Però sembla que no hi va portar mai ni una llitera. De fet, va ser un turista bèl·lic. Orwell, un milicià. Vivien en mons diferents i es comportaven de manera diferent. Auden va tornar aviat a Anglaterra. Va publicar-hi el poema Spain, que va desencadenar una forta polèmica. Tan forta que Auden, després de fer-hi modificacions, va acabar repudiant-lo. Tot el problema va venir d’un vers en què Auden parla dels “assassinats necessaris”… Berga explica tota aquesta història amb exactitud. Orwell va tornar més tard a casa, ferit i havent-se d’escapar per passar la frontera. Els estalinistes l’haurien matat. El resultat magnífic de la seva estada a la guerra va ser Homenatge a Catalunya, on explica amb gran detall els Fets de Maig i les baralles internes entre comunistes. Orwell és un gran escriptor. Sap articular la crònica amb pinzellades estrictament literàries.

Auden, després de la polèmica per Spain, es va adonar que el que volia era ser ell mateix, ser el que era, un poeta. Un que ha rebut el do del llenguatge i ha de trobar-hi la seva veritat. A Anglaterra era el capdavanter del grup de poetes esquerrans, per dir-ho d’alguna manera. Va voler fugir de tot això i va decidir marxar als Estats Units. Allà es va fer americà i hi va viure tota la Segona Guerra Mundial, cosa que a Anglaterra es va considerar com una traïció. Allà va trobar l’amor de la seva vida, un jove jueu de Brooklyn, Chester Kalman, amb qui va viure, amb contínues infidelitats per part d’aquest, la resta dels seus dies. Orwell es va quedar a Anglaterra, va viure austerament amb la seva dona i va escriure el famós 1984, entre altres novel·les. Va ser aquest llibre el que li va donar fama mundial.

L’assaig de Berga és d’una gran habilitat. Va alternant capítols dedicats a cadascun dels dos escriptors, capítols paral·lels temàticament. Però això no el priva de parlar d’Auden, per exemple, en un capítol dedicat a Orwell i a l’inrevés. Així en resulta una trama esplèndidament entreteixida que dona unitat a l’assaig i, tot i que els dos protagonistes van portar vides dispars, acaben fosos en una sola història, aquella Història que els va sacsejar a tots dos i que els va cremar les mans.

El llibre de Miquel Berga és un llibre important. No se’l perdin.