Un nen mort de fred
Sabem per l’ARA que un nadó de dos mesos ha mort a la ciutat de Gaza, en un hospital de campanya, a causa del fred i el temporal de pluja. Amb bon criteri, el diari ens fa saber-ne el nom, Arkan Firas Musleh, que no deu haver arribat a Benjamin Netanyahu ni a Donald Trump, reunits als Estats Units per parlar d’aquest acord de pau, que no els toca directament.
En aquests precisos instants hi ha, segur, famílies –alguna mare acabada de parir, com la d’aquest bebè– en un hospital, vigilant que els fills malalts se’n surtin. Alguns en incubadores, d’altres en sales d’operacions, o en llits amb llençols de color verd, enguixats, entubats o enfebrats. Vull dir amb això que conservar la vida dels nens costa molt, no s’aconsegueix sempre. En aquestes circumstàncies, una mort evitable, tan fàcilment evitable, com aquesta –la mort d’un nadó per hipotèrmia– és massa incomprensible.
El Nen Jesús de la història que reproduïm al pessebre s’escalfava amb dos animals: un bou i una mula. Aquest, nat aproximadament per la mateixa zona, no ha tingut tanta sort. Ens imaginem què van fer els pares d’aquest últim, si existeixen, per escalfar el fill. ¿Què no faríem, què no hauríem fet nosaltres davant la possibilitat de veure com la fragilitat absoluta que és el nostre nadó s’anava quedant quiet i blau? Tornar-nos a obrir el ventre?
Davant les moltes arestes dels conflictes territorials, dels interessos polítics, del “No tot és blanc o negre”, ens hem de plantar quan hi ha un nen mort. La història de Jesús no acaba bé, com tots sabem, però no acaba de manera prematura, amb el nen congelat –tot i que, com diu la cançó, “Està mig mort de fred”–. No es pot permetre que en aquest món ple de meravelles on vivim (amb TikTok, llibres, música, coets que van a la Lluna, ampolles d’oli...) hi hagi persones amb menys drets que els nostres animals de companyia.
